‘Corralitos’ cripto

abans. El missatge deia: “Ajustant el meu twttr”. El comprador, un iranià dedicat al món de les criptomonedes, va pagar 2,9 milions de dòlars per la propietat certificada d’una cosa que qualsevol pot veure quan li vingui de gust i que tampoc val la pena ni cal posar-la en un marc. No és La Gioconda, el Gernika ni La rendició de Breda. Només és un tuit d’una línia.

Quan algú es creu tan eixerit com el comprador del primer tuit, és normal que pensi que d’altres el seguiran i, per això mateix, el va tornar a posar a la venda –aquesta vegada per 48 milions de dòlars– i va prometre que donaria a la beneficència la meitat dels seus guanys.

Una setmana després, l’oferta més alta que havia rebut era de 280 dòlars. D’aquesta manera, en lloc de vendre’l, va dir que el guardaria, tret que li arribés una bona oferta. Que li aprofiti. Si algú vol veure el tuit, només ha d’entrar en aquesta adreça: Twitter.com/ jack/status/20. Algú li hauria de dir a aquest home que li van vendre res i que això és el que té: res.

No cregueu que aquest geni de la inversió en criptoart no ha intentat colarse-la a algú altre, però la gent no pica amb tanta facilitat com ell. Va tornar a posar-lo a la venda en subhasta poc després, però només va aconseguir una oferta de 2.285 dòlars. Em sembla molt.

Alçats en tecnologies aclamades per multituds de creients, alguns pensen que, si repeteixen molt una afirmació, la faran realitat. A les promeses d’una internet i unes finances suposadament descentralitzades comencen a caure’ls els vels. Aquesta setmana, una nova

A les promeses d’un web i finances descentralitzades els cauen els vels

plataforma d’intercanvi de criptomonedes, Vauld, ha estat obligada a tancar el seu propi corralito perquè no pot assumir les retirades de diners. Quan era petit, m’encantava jugar amb els bitllets de Monopoly, que eren un corralito. Està tot inventat. L’estafa de l’estampeta i els diners de joguina.