Escriptor, publica ‘El río de cenizas’

Rafael Reig

una altra malaltia. Si et fa riure no et farà por. He estat profètic: hi parlo de mascaretes falses, tripijocs a les compres... L’important és el que diuen els vellets: ens han deixat sols.

El protagonista té moltíssima dignitat.

Sí, crepuscular. Ningú no es redimeix de res, ell no creu en la culpa ni el perdó, però sí que aconsegueix fer bondat, al final.

En què s’assembla a vostè?

En el bastó. Cap personatge no existeix sense que tingui res de l’autor. He escrit sobre Marilyn Monroe, i jo també tinc alguna cosa de la Marilyn, de dona dominada. En aquest cas, té més a veure amb la persona en qui podria convertir-me d’aquí a vint anys.

De què té por el seu avi?

Com vostè i jo, té por de la mort. Sent indignació per la brutalitat i el sadisme amb què acostumem a morir. Vol una mort digna, la mort que vingui de la vida, com deia Rilke. No vol morir intubat en un hospital. Abans, la gent moria a casa seva. Nosaltres ja som com els americans, si mors no és culpa teva: has begut massa, no has fet esport ni menjat fruita. Però si tothom es mor, no conec ningú que se’n salvi!

“La vellesa és el regne de la llibertat”, llegim.

De vell, un ja diu el que li surt dels pebrots. Jo reivindico això: no tens por ni res a perdre. Què et pot passar? Amb 30 anys, potser a l’oficina et miren malament, però amb 80 d’on et poden fer fora? La pensió no te la poden treure.

“Perquè a qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que a qui no té, li prendran fins allò que li queda”.

Mateu 13:12, sí, senyor! Parlo de l’‘efecte Mateu’, que és el que regeix el món, així funciona tot: la família, els diners, el matrimoni, la feina, el sexe... Stiglitz i els grans economistes en parlen, jo només ho batejo pel meu compte.

Matías Folguerosa, portaveu governamental per a la pandèmia, és com Fernando Simón.

M’ho prenc amb sorna... Primer ens diu que no hi havia contagi aeri, que era només a través de les mans. Després es va demostrar que era una idiotesa, perquè cap