Ha estat un bon dia

“Jo pensava que les llambordes aquestes eren com les de Segòvia”, va explicar Perico Delgado després de descobrir el pavé de Roubaix i experimentar en persona per què se’n deia l’Infern del Nord. Eren altres temps per a l’esport espanyol. Anys abans Manolo Santana havia arribat a proclamar que “l’herba és per a les vaques”. Actualment un campió del Tour i un rei del tennis saben que han de defensar-se en tots els terrenys.

L’exhibició de Tadej Pogacar no és casual, ha estat preparada a consciència des que es va anunciar que el Tour 2022 tindria onze trams de tortura empedrada. La seva quarta plaça a la Volta a Flandes era tot un avís.

Per part espanyola, ja lluny de la sorpresa que va tenir Perico, dos dels nou inscrits van entrar al grup de favorits, a 13 segons de l’eslovè. I un d’ells va ser Enric Mas, l’únic que realment s’hi jugava alguna cosa. No estranya, doncs, que tant Pogacar com Mas emetessin el mateix balanç: “Ha estat un bon dia”. És cert, des de l’òptica de cada un. Tot i que l’eslovè potser va calcular treure alguna cosa més i el mallorquí va tenir la fortuna de poder ajudar-se d’un grup d’endarrerits del Jumbo, que es va buidar per reduir el càstig. Guanyadors i perdedors. Entre aquests, sens dubte, Primoz Roglic, altre cop afectat per la desgràcia. Una caiguda en una zona en teoria poc perillosa va deixar despenjat el gran aspirant, que va acabar pagant una factura dolorosa: un parell de minuts de pèrdua amb Pogacar. Es veia a venir que el Jumbo tindria complicat coordinar tants objectius, i ahir es va comprovar amb tota cruesa. Va ser la imatge del pànic a bord, amb l’equip dividit en dos blocs: un amb Roglic, l’altre amb Vingegaard, i Van Aert, el líder del Tour, sense acabar d’entendre on s’havia de situar. Històricament el pavé no ha estat del grat dels homes Tour. Hinault va guanyar a Roubaix el 1981 i va sentenciar: “Continuo pensant que és una cursa de merda”. Pogacar somreia a la meta.

Pujada de Mazures

Pujada de Pulventeux