La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’inmigrant, com més el necessitem més por ens fa”
Tinc 69 anys: si el cos et segueix, i encara em segueix, els teus resultats milloren. Soc francès, però ja he passat més temps a Indonèsia, el Senegal, Togo, Colòmbia, Kènia... França purga el seu passat colonial i encara necessita, però tem els colonitzats. Col·laboro amb l’Observatori Social de la Fundació La Caixa
El teletreball per pantalla és progrés o regressió? Com tantes vegades davant la innovació tecnològica, podem dir que depèn de com la utilitzem i que és alhora una mica bona i una mica dolenta: un endarreriment i un avenç.
Què predomina?
Al meu centre d’investigació hem realitzat tallers simultanis en cinc continents alhora a cost zero gràcies al teletreball. Si hagués estat un taller presencial, en canvi, només entre anar i tornar hauria requerit tres dies més de desplaçaments caríssims: 15.000 euros per persona.
On és el problema?
En el que ens perdem quan només veiem el món a través de pantalles.
Què ens perdem?
El contacte humà, les interaccions físiques, olors, sons, tacte... Darrere de la pantalla tot és irreal. I quan vivim només a través de pantalles, el contacte amb la realitat acaba fentnos por.
On ho observa?
Mai el món no havia estat tan segur ni la humanitat tan poruga alhora.
Pel teletreball?
I la digitalització: la falta de contacte amb la realitat ens ha fet confondre seguretat amb immunitat. I ens fa témer els altres. Tendim a tancar-nos.
Com?
Cal protegir-se darrere de fronteres: aneu amb compte amb els immigrants perquè porten virus, i amb viatjar i moure’s. I hi ha por còsmica de les catàstrofes.
Avui més que antigament?
Sí, i escolti: algú ens ha de dir que per confinar-nos no deixarem de morir quan ens toqui. Cap confinament ni govern ni polític no ens lliurarà de la mort.
Tenim més por perquè volem creure que no morirem?
A mesura que ens fan creure que amb mesures de seguretat, com tancar fronteres o confinar-nos, no morirem, acabem pensant que aquestes mesures ens donen la immunitat i gairebé la vida eterna. I en realitat, si creus que no moriràs, la por es multiplica.
Resignar-se a morir treu pors?
Acceptar la mort, sens dubte, allibera de la por de morir. I convèncer-te que quedant-te a casa, tancant fronteres i no compartint l’ai