Tan connectats que ens aïllem

Les societats que van ser colonitzadores han heretat, explica Agier, la necessitat d’explotar l’immigrant per prosperar i, alhora, la por de la seva reacció. D’aquí que a les antigues metròpolis els costi poc fer-los servir per a les tasques menys grates, però molt considerar-los amics i iguals. Tot i això, desconfia de les polítiques “d’integració”, que considera xerrameca electoralista, i prefereix demanar, en canvi, la màxima llibertat de moviments i fronteres, que permeti al talent i l’esforç de cadascú trobar el seu lloc. De la mateixa manera, el teletreball i la digitalització abarateix costos, però sense el contacte humà en la diversitat que propicia la confiança mútua en qui acabes de conèixer. El resultat és que els nostres cercles d’amistats són cada vegada més petits. I que tendim a desconfiar de qui no ve de prop. re dels altres viuràs per sempre, et fa tornar poruc crònic.

Per què s’ha imposat aquesta por?

Dona poder a qui ja en té i reforça el seu control sobre el territori que domina; els subordinats, al seu torn, cada vegada temen més el que ve de fora d’aquestes fronteres.

Cada cop necessitem més la immigració i temem més els immigrants?

Hi ha treballadors útils laboralment –com qui cuida a la teva mare nonagenària– però no desitjables socialment: no el convidaries al teu aniversari o a una festa social. Volem que recullin les escombraries, però no anar a dinar amb ells.

Volem que siguin visibles només per fer la seva feina?

Però aquesta no desitjabilitat de l’immigrant varia a cada país.

Quin és l’origen d’aquest racisme?

A Europa aquest sentiments contradictoris per aquestes persones que necessitem perquè treballin però que no desitgem com a companyia tenen origen colonial. Hem heretat a les antigues metròpolis aquesta contradicció del nostre colonialisme.

L’europeu volia que els colonitzats treballessin per a ell però sense barrejar-s’hi?

I és el que continuem fent de facto, encara que de iure els donem la mateixa nacionalitat que tenim nosaltres.

Per què?

Perquè, com els amos de les plantacions colonials del passat, necessitem i, alhora, temem els nostres esclaus.

Temíem la seva revolta i revenja?

És l’origen de l’apartheid. El blanc sabia de la seva culpa i la seva agressió violenta, per això temia que els nadius es vengessin. Així que va construir un sistema de protecció que l’aïllava de la realitat i el feia vulnerable...

...I paranoic?

Com els racistes d’avui, la contradicció dels quals és que menyspreen tot allò que no és la seva pròpia nació i identitat, però alhora la societat en què viuen –no n’hi ha cap altra– està cada cop més globalitzada i barrejada.

La digitalització accentua aquestes contradiccions?

La digitalització afavoreix la mundialització en les relacions: una oportunitat magnífica, però alhora reforça l’individualisme i redueix el contacte social a la família nuclear i als amics més íntims.

Com podem evitar el racisme?

Jo no crec en les polítiques d’integració, són un discurs bonista electoral, però crec a fomentar la participació de tothom. I en la lliure circulació de persones, esforç i talent. Si tots poden anar i venir quan volen, ningú no s’acaba quedant a desgrat enlloc.