La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE encaixa amb indiferència i pessimisme la caiguda de Boris
Una possible successora és la jurista que va aconsellar saltar-se el Brexit
Poca gent a Brussel·les trobarà a faltar Boris Johnson, un polític que molts van conèixer ja en els seus temps de corresponsal i que, una vegada consumat el Brexit, ha portat les relacions entre la Unió Europea i el Regne Unit al punt més baix a la història amb l’amenaça de no complir els acords signats sobre l’ aplicació de la sortida a Irlanda del Nord.
Enrocats en el clàssic “no comment” com a única resposta a totes les preguntes sobre la situació política a l’altra banda del canal, un periodista britànic va mirar d’esgarrapar ahir alguna reacció més als portaveus de la Comissió Europea i va preguntar si havien encarregat ampolles de xampany extra per celebrar la caiguda de Johnson. “No ho crec pas. El consum de begudes alcohòliques a la Comissió Europea és molt limitat”, va contestar amb un pretès aire lacònic Johannes Bahrke, un dels portaveus de l’equip d’Ursula von der Leyen.
Malgrat que a les institucions comunitàries, com en totes les cancelleries europees, els trepidants moviments polítics de les últimes hores a Londres s’han seguit amb interès i fins i tot inconfessa delectació, la reacció pública ha estat d’indiferència absoluta. No hi ha hagut cap comentari de la crisi per part de cap responsable comunitari. Tampoc de Maros
Sefcovic, vicepresident de la Comissió i responsable de les negociacions sobre el Brexit, que feia setmanes que deixava passar les invitacions de Johnson al xoc directe amb les seves propostes d’anul·lar unilateralment parts del protocol sobre Irlanda del Nord.
L’experiència de l’executiu comunitari amb la llarga llista de negociadors britànics del Brexit que han anat a Brussel·les des que el 2016 el no es va imposar en el referèndum expliquen el fatalisme amb què ara es veu el relleu del primer ministre. “Sempre hem pensat que amb el següent les coses anirien més bé, però no ha estat així en cap moment”, comentaven fonts europees al desembre després de la dimissió de David Frost, la sisena persona que ha assumit el càrrec.
Com es temien a Brussel·les, les relacions no han anat millor amb la seva successora, Liz Truss, ministra d’Exteriors i negociadora del Brexit. Entre els conservadors que s’han postulat per rellevar Johnson figura Suella Braverman, ex advocada general del país, l’autora del dictamen jurídic que va assegurar a Downing Street que era perfectament legal saltar-se parts de l’acord de sortida de la Unió Europea. “Al seu costat, Thatcher era la germana de Jean Monnet”, comenten fonts europees, que tot i això veuen positiva la sortida de Johnson. “Un dels seus principals problemes era el poc respecte que tenia vers els acords signats o negociats per ell mateix o el seu Govern, cosa inaudita en les relacions internacionals entre democràcies”.
Però el que amoïna de debò la Unió Europea és la posició de fons en les relacions post Brexit, i des d’aquest punt la situació tampoc no és encoratjadora. Si David Cameron finalment va convocar el referèndum sobre la sortida de la UE amb la intenció de resoldre la crisi interna al seu partit, no només el va perdre, sinó que va alliberar els seus instints més antieuropeus. Més enllà de l’schadenfreude –l’alegria per la desgràcia aliena– de segons qui, a Brussel·les hi ha pocs motius per brindar si es mira cap a Londres. ●
Un brindis per la caiguda de Johnson? “El consum d’alcohol a la Comissió Europea és molt limitat”