La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Labour descarta demanar la tornada a la UE si guanya les pròximes eleccions
El seu líder reafirma un Brexit dur fora del mercat únic i la unió duanera
“Si guanyem les pròximes eleccions, el Regne Unit no demanarà sota cap circumstància la tornada a la Unió Europea, i tampoc al mercat únic o la unió duanera, i no es plantejarà la llibertat de moviment de persones, serveis i mercaderies amb els nostres socis del continent”. Una declaració així seria normal a llavis de Boris Johnson, però no ho és tant si prové del líder laborista Keir Starmer, fins fa poc un fervent euròfil.
Tot i això, encara que sigui econòmicament un desastre (i les últimes dades sobre comerç, deute públic i inversió parlen per si soles, a més de la devaluació d’un 10% de la lliura esterlina amb relació al dòlar), el Brexit ha arribat per quedar-se perquè els dos partits principals –conservadors i laboristes– estan totalment compromesos amb la causa.
“El que hem de fer és que funcioni –ha assenyalat Starmer en un discurs davant el Centre per a la Reforma Europea–, reduir la burocràcia i les barreres al comerç, recuperar una relació de confiança mútua amb Brussel·les, resoldre el problema d’Irlanda del Nord i restablir la cooperació en temes de ciència, tecnologia i seguretat”.
Per aconseguir aquests objectius, el Govern Johnson ha recorregut a les amenaces i a la possibilitat de vulnerar els tractats internacionals, mentre que el Labour creu que ho aconseguiria a còpia de diplomàcia i persuadint la UE d’establir uns canals exempts de controls i tarifes per als productes agrícoles i veterinaris que viatgen de la Gran Bretanya a l’Ulster, assimilant les qualificacions professionals i amb uns visats de curta durada per a viatges de negocis i d’artistes.
Però fins i tot en matèria d’immigració, i malgrat el problema crònic de falta de mà d’obra, Keir Starmer diu que no tocaria les reformes fetes per Johnson i que sobretot han substituït els treballadors europeus per asiàtics. “El Labour no reobriria el mercat laboral intern als ciutadans de la UE”, va afirmar rotund el líder de l’oposició.
Per què el Partit Laborista abraça de manera tan categòrica el Brexit, quan només una tercera part dels seus votants es va mostrar a favor de la sortida de la UE en el referèndum del 2016, i en l’actualitat la majoria dels britànics (els votants conservadors inclosos) admeten que el país està pitjor que abans? La resposta és la por. La por de ser incapaç de guanyar les eleccions sense el suport dels seguidors euroescèptics que no volen assumir l’error i esperen que en algun moment el Brexit ofereixi dividends.
Keir Starmer ha estat criticat molt durament per haver callat sobre la qüestió (com sobre gairebé totes). Però ara que ha parlat, tampoc no ha agradat en un grup polític que històricament ha oscil·lat entre l’eurofília i l’euroescepticisme, però els últims temps (sobretot amb Tony Blair, que volia unir-se a la moneda única) ha estat molt proeuropeu. Un sector concorda amb Starmer que, per guanyar les eleccions, cal tancar el tema i no ofendre els qui consideren que replantejar el Brexit constituiria un atac a la democràcia. Però un altre pensa que és de savis reconèixer els errors, i la prosperitat de la Gran Bretanya passa per ser part integral del seu principal mercat. ●
Els laboristes tenen por de ser incapaços de guanyar eleccions sense els votants euroescèptics