La Vanguardia (Català-1ª edició)
Feijóo ofereix “reconciliació social” i “recuperació econòmica” per a Catalunya
“El de Feijóo m’ha semblat un discurs ● moderat en les maneres però poc consistent en les propostes. Pensar que amb aquest panorama és possible abaixar impostos em sembla poc realista”.
%$#re"ident de la &eneralitat
El fil conductor de l’estratègia del líder del PP en el seu decidit trajecte cap a la Moncloa és l’economia, ara que ressonen els tambors de la recessió a Espanya i a Europa, però per ser el pròxim inquilí del palau situat a la madrilenya Puerta de Hierro, Alberto Núñez Feijóo té clar que ha de revitalitzar la seva marca a les comunitats històriques –Catalunya i País Basc–. Allà, el malalt fa temps que és a l’uci com a conseqüència de la “polarització” que han provocat els “discursos identitaris” i així s’entén l’oferiment que va llançar ahir l’aspirant popular: “Reconciliació social” i “recuperació econòmica” per a Catalunya.
Feijóo va exposar les seves receptes en clau nacional i autonòmica durant el col·loqui de Barcelona Tribuna, organitzat per la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, i amb la col·laboració de La Vanguardia i de l’Associació Espanyola de Directius (AED). D’una banda, va recriminar al Govern de coalició la seva desunió i les seves baralles, mals que va atribuir al seu origen, entorn d’una “suma de minories”, en lloc de reunir “una majoria d’espanyols”. I sobre Catalunya, Feijóo va il·luminar el camí al PP català amb un nou full de ruta basat en “seny, treball i llibertat. És el que desitjo i el que vull aportar a aquesta terra que tant admirem”, va assegurar.
El líder gallec va presentar un “nou PP” capaç d’esmenar la “ruptura” social que ha deixat el procés i crear una nova època de “convivència” a Catalunya. La seva carta de presentació davant una nombrosa assistència a l’acte, de tall empresarial i econòmic, portava per segell “la moderació i l’estabilitat”. El pla no és cap altre que tornar el PP al
“La veritat és que m’ha semblat que ●
Alberto Núñez Feijóo ha fet un discurs molt seriós, molt alineat amb la seva personalitat i amb el seu bagatge polític”.
!on"ellera inde#endent !riteria !ai$a
Seny, treball i llibertat és el que desitjo i el que vull aportar a aquesta terra que tant admirem”
!on"ell &ral de !ol'legi" d(%cono i"te"
Dir ‘ho tornaria a fer’ és incompatible amb la reconciliació; el mínim és no continuar provocant”
Vice"ecret)ria del ** de !atal n+a
catalanisme moderat, per convertir-se en la casa comuna del constitucionalisme a Catalunya.
Feijó va reafirmar la seva ferma defensa de l’Estat de les autonomies davant l’axiomàtic rebuig de Vox, però aquesta vegada no va fer referència a la “nacionalitat catalana” que tants problemes li va portar al març, en la seva estrena a Barcelona com a candidat a presidir el PP.
En qualsevol cas, l’aportació del partit sota la seva batuta serà
“Crec que ha estat una conferència ● excel·lent, moderada, que fa pensar que hi ha hagut uns canvis molt radicals i que cal modificar una mica els comportaments”.
“sempre treballar per consolidar la convivència” a Catalunya, va dir, que per la seva part “s’ha d’esforçar per parlar menys de política partidària i més d’economia”. Perquè després dels complicats anys del procés, i amb el panorama internacional actual, si alguna cosa treu en clar el dirigent és que “caminar sol al món d’avui” és “una cosa temerària”.
“Prudent” i “previsible”, segons es va autodefinir, Feijóo va al·legar que les solucions als
“És reflex de la seva serietat i solvèn● cia. Ha demostrat que és un polític en qui es pot confiar i que té un projecte alternatiu per a Espanya per respondre als desafiaments actuals”. problemes generats pel “radicalisme” no passen per “l’assumpció d’un radicalisme de signe contrari”, sinó per “la recuperació de la unió dels ciutadans entorn d’objectius comuns”.
L’acostament a l’“assossec”, va indicar, inclouria la possibilitat de parlar amb els partits independentistes, tant si són al Govern com si no, però en cap cas no acceptaria negociar amb ells la seva eventual investidura com a president. En canvi, el veto va ser més contundent quan es va referir a Bildu: “No em veig negociant ni parlant amb Bildu. Amb JxCat o ERC? Sí, parlaria amb ells. Buscaria el seu vot per ser president del Govern espanyol? No”, va concloure.
Però la carpeta catalana guarda temes en què el PP té molt a dir, com els indults als presos independentistes. El partit de Feijóo, juntament amb Vox i Ciutadans, va recórrer contra les mesures de gràcia davant el Tribunal Suprem, una acció que va venir a justificar per motius polítics: “Diria a les persones condemnades que seria imprescindible que allò de ‘ho tornaria a fer’ és incompatible amb la reconciliació completa (...) Si es vol una reconciliació, el mínim és no continuar provocant”, va advertir.
L’incompliment de les inversions en infraestructures per part de l’Estat li va servir per evidenciar que a Catalunya “es necessita més inversió, objectivament”, tot i que va disculpar les xifres amb què el Govern fueteja l’Executiu central admetent que “una cosa és intentar executar una partida i una altra aconseguir-ho”. Tot és qüestió de “prioritzar”, va opinar, i aquí va dir que no entenia la frustrada ampliació de l’aeroport del Prat: “Em va sorprendre molt”.
L’actualitat política també camina marcada pels casos d’espionatge a polítics independentistes i pels àudios de l’excomissari Villarejo entorn de l’anomenada operació Catalunya, orquestrada per ministres del Govern de Rajoy. Del primer afer va responsabilitzar Pedro Sánchez: “No em crec que no en sabés res”, va desconfiar, i sobre el segon es va expulsar la càrrega: “Són àudios ventilats ja en l’àmbit judicial” i no tenen “gaire recorregut”. ●
Es necessita més inversió, objectivament, però cal prioritzar i després executar”