Els arbres que no deixen veure el bosc

Es diu que els incendis forestals s’apaguen a l’hivern. Però això només és cert si els boscos es cuiden i es gestionen de manera adequada, cosa poc habitual perquè és inassumible per a la majoria de propietaris. Tenir un bosc avui és més una càrrega que una sort.

Els efectes del canvi climàtic tenen un impacte directe sobre els boscos. Plou menys, la primavera es confon amb l’estiu i la tardor es confon amb l’hivern. Amb els arbres assedegats i un sotabosc impracticable, els boscos es converteixen en un polvorí en potència. Els incendis forestals formen part del paisatge en el nostre clima mediterrani, però els experts ens assenyalen que la potència del foc és cada cop més gran i que a més de disposar dels mitjans d’extinció més moderns és imprescindible aplicar una estratègia de prevenció que passi per la gestió forestal.

El cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat,

Marc Castellnou, reconegut expert en la matèria, explicava en una entrevista recent que la solució real per lluitar contra els incendis forestals, a més de mitjans materials i personals, passa per revitalitzar les zones de muntanya facilitant que es pugui crear economia rural sobre la base de l’explotació racional dels boscos. Al nostre país, parlar de tallar arbres sona a sacrilegi, però oblidem que la massa forestal no ha parat de créixer a Catalunya per l’abandonament de moltes terres de cultiu. Des de començaments de segle, la superfície dels boscos catalans ha passat d’ocupar el 59% de tot el territori al 64%. La nostra manca de cultura forestal no ens deixa comprendre que, moltes vegades, la millor manera de cuidar un bosc i de protegir-lo dels incendis és fer-ne una bona gestió, tallant alguns arbres i fent un aprofitament racional, d’acord amb plans tècnics de gestió.

Tot i el nostre potencial, la manca d’incentius per gestionar els boscos ens porta a l’absurd d’haver d’importar fusta de fora, sobretot de França, on sí que hi ha una tradició forestal consolidada. Malauradament, a les zones de muntanya, avui es perden diners amb l’agricultura, amb la ramaderia extensiva i amb la indústria de la fusta, però cal revertir aquesta situació perquè, justament, aquests sectors han de ser la palanca del canvi per combatre la Catalunya buidada. Pocs discuteixen que, de manera recurrent, es donin ajuts milionaris a sectors industrials estratègics com el de l’automòbil, que són clau per a l’economia. Però l’activitat vinculada a la cura i el manteniment del territori és igualment essencial i mereix, inexcusablement, que se li dediquin més recursos. Mesures com bonificacions fiscals, reduccions de les cotitzacions socials, suport als joves emprenedors, simplificar l’asfixiant burocràcia o assegurar la connectivitat de fibra òptica poden ser un motor per a la reactivació.

El sector primari està en caiguda lliure. Cada vegada queden menys agricultors i són més grans, però els seus problemes solen passar inadvertits i rarament caben als informatius, i són massa pocs per decantar majories electorals. Com passa amb la salut, només entendrem com d’importants i necessaris són els agricultors i els ramaders per a un país quan no en tinguem. Si no s’hi posa remei, el dia que això arribi lamentarem el greu error comès durant anys, abandonant a la seva sort bona part del territori.

És urgent situar als primers llocs de l’agenda política una estratègia decidida, amb recursos propis, estatals i europeus, per fomentar l’economia rural, gestionant de forma racional els recursos del territori, sense caure en la caricatura de creure que els que viuen a la muntanya ja es guanyaran la vida convertint el mas en una casa de turisme rural. Cal recuperar camps de cultiu que s’han poblat d’arbres pel seu abandonament, que seran eficaços tallafocs, cal recuperar els ramats per mantenir més nets els boscos i cal aprofitar la fusta seguint plans tècnics de gestió forestal, donant oxigen a la indústria de la fusta i la biomassa. Alhora, cal potenciar el consum de productes locals per ajudar pagesos i ramaders.

Descuidar el territori és un luxe que no ens podem permetre. Mentre els arbres no ens deixin veure el bosc, continuarem lamentant que hi hagi més hectàrees cremades i més pobles abandonats creient que és una fatalitat que no té solució. ●

Només entendrem com d’importants i necessaris són els pagesos per a un país quan no en tinguem

Barcre orMrce / EP