La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pressió sindical per forçar un pacte amb Educació i evitar les aturades d’inici de curs
Anunciades vagues el 7 i 28 de setembre, però hi ha marge per a l’acord
Els sindicats de professors van escalfar ahir els motors de les mobilitzacions per a l’inici del pròxim curs escolar al sector públic i van anunciar la convocatòria de dos dies de vaga –el 7 i el 28 de setembre– amb manifestacions al Parlament i al Departament d’Educació, per expressar el desacord amb les polítiques del conseller Josep Gonzàlez-Cambray. Part del personal educatiu de la concertada també s’hi podria afegir, tot i que els docents de centres de titularitat privada no estan cridats a la vaga.
Els sindicats van presentar la convocatòria de manera unitària (ustec, CC.oo., Intersindical, Aspepc, la uGT, CGT i usoc): “serà un curs ingovernable, no serà un setembre normal”. Van explicar que no només s’ha mantingut el calendari, malgrat les peticions de moratòria i els problemes organitzatius (“encara no hi ha monitors”), sinó que el curs començarà sense que s’hagin assignat les últimes places escolars i amb menys professors que l’any anterior, per la pèrdua de reforços covid.
Tot i això, malgrat que van expressar la seva disposició a continuar amb la lluita i van mostrar l’artilleria de què disposen, també van admetre cert cansament a les últimes convocatòries i van voler deixar un missatge per a les autoritats educatives: “Hi ha marge per a un acord”. I temps. “Ens queda el juliol”.
També el Departament d’Educació voldria començar un curs tranquil, i ahir, en boca de la secretària general Patrícia Gomà, va apel·lar a la responsabilitat dels sindicats per propiciar un inici de curs “normal” per a uns alumnes que han hagut de sotmetre’s a mesures “estrictes” els dos cursos anteriors per prevenir els contagis per covid. “són els principals damnificats”. Proposen tornar a la mesa i negociar a partir de l’última oferta que van fer als sindicats i que després van retirar.
En el discurs de la secretària s’hi va observar un cert alineament amb les organitzacions sindicals, que van expressar la necessitat de mobilitzar-se al setembre, no ja només per les seves reivindicacions laborals concretes, sinó per pressionar el Govern i aconseguir més recursos per a educació.
Això és el que també va venir a proposar Gomà: un “gran acord social de país”, construït amb els sindicats, perquè el Govern “prioritzi” els seus recursos i els destini al Departament d’Educació “per continuar avançant en la reversió de les retallades”. La número dos de l’educació catalana va explicar que el Govern té moltes necessitats i que ha de prioritzar i que si s’aconsegueix “un gran pacte” que inclogui la planificació i establir un calendari de les retallades, el Govern podria comprometre’s a assignar més recursos aquest curs i el pròxim.
El pacte podria començar per asseure’s un altre cop i tornar a negociar el punt estrella de la reivindicació sindical, les hores lectives. Educació va oferir reduir per al curs 2022-2023 una hora de classe menys per professor a l’educació infantil i primària i deixar per al següent curs aquesta reducció per a l’educació secundària i postobligatòria. Va al·legar llavors un tema pressupostari i organitzatiu, que ha tornat a repetir: “Tot alhora no es pot, però ho podem planificar”.
Llavors, els sindicats es van aixecar perquè volien aconseguir una mesura per a tot el professorat i no només per a una part, cosa que no s’hauria entès després de tants dies de protestes, i desconfiaven de l’execució. Aquesta ombra de desconfiança també era present en la presentació d’ahir.
Gomà va afegir que és una bona mesura per a l’alumnat i que “encara s’hi està a temps” perquè si bé la plantilla estructural ja està assignada per al curs escolar que ve, es poden incorporar dotacions de professorat a través de reforços a l’estiu. ●
La secretària del departament proposa un “acord social” perquè el Govern prioritzi el sector