Les pastures de Farrera es queden sense ovelles

La sortida d’un pastor després de l’atac d’un ós aviva el debat sobre la convivència entre ramaderia i animals salvatges

amon Cornellana manifesta desolat que tanca precipitadament una etapa de tres generacions de pastors d’ovella xisqueta a causa de l’atac d’un ós al seu ramat, la setmana passada, a la muntanya de Juverri, a Farrera (Pallars sobirà). El plantígrad va provocar la mort de cinc dels seus animals i la desaparició de cinc més. Aquesta és la primera agressió registrada a Farrera i reobre el debat sobre la convivència entre la ramaderia i els úrsids al Pirineu. Des de la seva reintroducció, a la dècada dels noranta, la població actual s’eleva a uns 70, dels quals 38 a Catalunya.

“Cada any fem la transhumància des de Puiggròs, a les Garrigues, fins a Farrera, on vam arribar el 18 de juny després de sis jornades de marxa. El dia 27, cap a dos quarts de sis, vaig pujar a la muntanya i no vaig trobar el ramat. Més amunt vaig veure una ovella morta; les altres, espantades, havien corregut a amagar-se al bosc. Vaig informar als forestals, que van col·locar una càmera i van poder certificar que era un ós jove”, relata Cornellana. En dues nits va matar cinc animals. “No només és una pèrdua material, per a mi té un valor sentimental. A veure si això serveix per obrir els ulls dels governants. Jo em jubilaré, però què faran els pastors joves?”, es pregunta.

Després d’aquest fet, Cornellana va decidir donar per finalitzada la temporada als prats del

Pirineu i va tornar a baixar el seu ramat, de 428 exemplars, a les Garrigues. Quina culpa tenen les meves ovelles ? I quina culpa té l’ós?”. Cornellana, que acaba de fer els 65 anys, dubta de la viabilitat de la coexistència d’aquest tipus de ramaderia amb els plantígrads.

Cal apuntar que és la primera vegada que el ramat no anava acompanyat d’un gos de protecció. Dels dos gossos del pastor, un va morir recentment i una altra, que pateix una malaltia, es va quedar a casa amb un cadell.

El municipi de Farrera té cinc ramats, de vaques i eugues. Aquest era l’únic oví.

Tècnics del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural de la Generalitat li van plantejar la utilització de tancats electrificats per evitar la intrusió de l’ós durant la nit, opció que Cornellana va desestimar. “si es queden tancades, sense veure vies de sortida i s’espanten poden amuntegar-se i morir ofegades, en aquest cas l’assegurança no t’ho cobreix”, precisa el ramader.

El decret que fixa les compensacions per danys i perjudicis a causa de l’acció d’espècies protegides determina, en el cas dels ovins, indemnitzacions que oscil·len entre els 55 i els 415 euros.

Cal destacar el paper que tenen ramats com el de Cornellana en la conservació del paisatge d’alta muntanya, en el manteniment de les pastures, un valuós plus en la lluita contra els incendis.

ricard Casanovas, responsable del servei de Flora i Fauna d’Acció Climàtica, apunta que Farrera és dins de la zona amb “presència ocasional” de l’ós bru i subratlla la necessitat d’establir mesures de protecció, com els gossos o l’esmentat sistema de tancat elèctric. “Estem a favor de promoure la ramaderia extensiva i de protegir la biodiversitat, sigui l’ós o el trencalòs, hem de buscar un punt d’equilibri, tots estem al mateix vaixell”, remarca Casanovas.

El pla de prevenció de danys de l’ós bru preveu mesures com l’agrupament de ramats. Actualment, l’administració contracta pastors per custodiar unes 3.500 ovelles de dotze ramaderies diferents a la capçalera del Pallars sobirà. ●