“Quan vaig néixer vaig caure en una marmita de socialisme”

Guédiguian relata la revolució de Keita a ‘Mali twist’

Mali es va independitzar de França el 1960. Modibo Keita va agafar les regnes de la nounada nova república decidit a portarla al comunisme. El veterà director francès Robert Guédiguian es trasllada al Mali del 1962 per recuperar aquest moment històric a la seva última pel·lícula Mali twist, que arriba avui a les pantalles espanyoles.

El film, rodat a l’Àfrica, comença amb una explosió de color, música i alegria. El jove Samba s’uneix il·lusionat al projecte de Keita i recorre els pobles del país per ensenyar als agricultors els avantatges del col·lectivisme. En un dels viatges, rescata la Lara, a qui han obligat a casar-se amb el net del cacic local. En Samba i la Lara s’enamoren i s’instal·len a la capital, Bamako. Però a mesura que avança la pel·lícula, el color, la música i l’alegria es van esvaint mentre creix la desil·lusió per la revolució i naufraga l’idil·li dels protagonistes.

La revolució comunista de Keita va fracassar, però això no vol dir que Guédiguian, autor de Marius y Jannette (1995) o La ciudad está tranquila (2000), hagi renunciat a la seva ideologia: “Quan vaig néixer vaig caure en una marmita plena de socialisme”, diu en una entrevista amb La Vanguardia. “Keita va intentar construir una societat més justa en què hi hagués una

Mali twist redistribució millor de la riquesa inspirant-se en el Vietnam i els quibuts israelians. El que va provar d’analitzar a Mali twist és per què no va funcionar aquest model”, assenyala el director francès.

El rodatge de Mali twist li ha servit per treure una conclusió: “La revolució de Keita va fracassar perquè es va perdre l’alegria. El moviment va pensar que només s’havia d’ocupar de l’economia i no es va preocupar del moral o de la cultura. Si la iniciativa s’hagués presentat des del ball, la música o el sensual, podria haver triomfat”, afegeix Guédiguian, que presumeix de “ser un bon ballarí” i que ha inclòs al film la música que estima, “la de la meva joventut”.

Mali twist és també la història d’un altre fracàs, el de la descolonització a l’Àfrica. Guédiguian considera que “per desgràcia, França i altres països europeus no van abandonar prou les seves colònies africanes. Tot Europa hauria de fer ara una crítica ferotge al colonialisme. El procés d’immigració que vivim està íntimament lligat al colonialisme”, indica.

I malgrat que Mali ha acabat convertit en un país islàmic i mancat de llibertat on Guédiguian no ha pogut rodar la seva pel·lícula, el film vol transmetre aquesta alegria que, malgrat que va durar molt poquet, va inundar el lloc els primers anys de la seva independència: “La satisfacció i el colorit de la pel·lícula parteixen d’una decisió formal lligada a la temàtica. He volgut destacar l’alegria, la història d’amor. He triat uns protagonistes molt guapos. He destacat aquesta bellesa per reivindicar la revolució en tots els sentits”, conclou el director que s’allunya en aquest film de la tristesa de les seves pel·lícules marselleses. ●

Nit de debut. El de la cantant Christina Rosenvinge al teatre. Amb una festa sàfica, una elegia festiva i amb tocs surrealistes a Safo, la gran poeta de Lesbos, que va viure fa 27 segles, molt abans de la culpa cristiana, i va cantar al desig i la passió amb llibertat. Per alguns, va inventar la manera moderna de parlar del jo amorós, tot i que el cànon l’hagi esquivat. I per això dimecres al Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida Rosenvinge la va ressuscitar convertint els seus versos en cançons i encarnant-la amb set intèrprets més davant una poderosa escenografia que reproduïa, a escala, l’estructura de l’impressionant escenari del teatre romà de la capital extremenya on tenia lloc, amb els seus dos nivells de columnes i escultures..., però embolcallades amb teles roses, de la mateixa manera que Christo va

“Keita va pensar que només s’havia d’ocupar de l’economia i no es va preocupar del moral o de la cultura”

LV Una imatge de