Tot el temps del món

En una botiga que també té presència a internet, una empleada eixerida em diu que em puc connectar al web i fer qualsevol comanda “24/7”. No l’acabo d’entendre fins que, després de repetir-m’ho, dedueixo que fa referència a l’abreviatura de 24 hores al dia, set dies a la setmana. L’estalvi d’energia comunicativa és tan evident que s’entén que l’expressió es pugui acabar imposant, m’imagino que propulsada per la simplificació viral del llenguatge en les relacions no presencials. Agraeixo que, en aquest cas, l’abreviatura no s’inspiri en frases en anglès, que és un altre fenomen habitual però molt més artificial.

El primer cop que vaig sentir l’expressió “24/ 7” em va sonar a sofisticació innecessària i a moda efímera, però veig que està arrelant, probablement perquè, des d’un simple càlcul objectiu, els quatre caràcters (amb espais) de “24/7” sí que contrasten amb els 38 (amb espais) de “24 hores al dia, set dies a la setmana”. Hi ha una cançó del grup pop mallorquí Da Souza que es diu així i que, a la tornada, repeteix “24/7, loco per tu” amb una insistència que no sé si s’adapta als cànons actuals de romanticisme, fidelitat i permanència sentimental no tòxics. I tinc entès que en el món del sadomasoquisme de la línia més dura i temerària, l’expressió “24/7” equival a un compromís d’esclavatge de submissió absoluta.

Quan apareixen expressions col·loquials com aquesta, sempre em pregunto si les he d’incorporar o no. A partir de certa edat, la identitat lingüística és un factor que ens defineix i, per pudor o per orgull, ens costa canviar segons quins hàbits. Hi ha gent que, tingui l’edat que tingui, no té cap problema a l’hora d’assimilar les modes amb una desimboltura envejable, però jo pertanyo a la tribu dels que, potser per por de cometre l’error de voler semblar més joves del que són, arrufem el nas preventivament quan ensumem la pirotècnia d’un nou invent col·loquial.

Batalleta: recordo quan les caixes d’estalvis (aleshores encara no s’havien convertit en bancs) van instaurar el gran invent dels caixers automàtics. Si la memòria no em falla, la campanya promocional corporativa de l’entitat més important del país era “tothora, al seu servei”. Era la manera d’informar-te que, encara que l’oficina estigués tancada, hi podies operar a través de la xarxa de caixers feliçment automàtics. Avui segur que s’estalviarien el “tothora, al seu servei”, que els sonaria massa carrincló (o massa boomer) i trobarien en l’expressió “24/7” una fórmula eficaç. Una fórmula que, a més a més, té l’al·licient de llegir-se simultàniament en qualsevol llengua i connectar amb la tendència a abreviar de manera obsessiva, que és una pràctica que els que vivim de les paraules hauríem, per pur instint de supervivència, de combatre 24/7.

Quan apareixen noves expressions col·loquials, no sé mai si les he d’incorporar o no