“El 1997 treballava a la Policia i vaig haver de demanar vacances per anar a l’Eurocopa”

No eren professionals

Toña Is (Oviedo, 1966) és una de les poques privilegiades que poden presumir d’haver assolit les semifinals d’una Eurocopa amb Espanya (1997). Internacional als noranta, va ser la primera dona entrenadora que va incorporar la Federació Espanyola, i al comandament de la sub 17 va conquerir el 2018 l’únic Mundial que té la roja. Una fita que li va valer per ser nominada al The Best de la FIFA.

Com veu Espanya en aquesta Eurocopa?

Aquesta vegada hauria de ser l’Eurocopa de la selecció. Però els números tampoc no ens han dit res fins ara perquè ens hem enfrontat a equips, exceptuant algun partit, que no serveixen per mesurar aquesta selecció. Les classificacions costen molt poquet, es diu molt això que “Espanya és una selecció immaculada”, però a qui s’ha enfrontat? La realitat ve ara. És en aquestes competicions quan cal donar la cara.

Vilda ha demanat de moderar l’entusiasme.

És lògic que ell digui que no val ser favorites, però jo crec que és treure’s una mica de pressió, perquè està veient que la gent ja vol resultats, perquè ja toca. No pot ser que en tants anys encara no s’hagi pogut superar el tercer lloc de l’any 1997, amb les jugadores que té ara i amb el potencial d’Espanya.

Com va viure aquella Eurocopa del 1997?

Treballava a la Policia i per poder-hi anar vaig haver de demanar vacances, permisos, demanar als meus companys que em fessin dies... perquè en aquell moment l’Ajuntament no em va tractar com un esportista professional perquè era una dona.

Van arribar a les semifinals sent debutants.

Érem el caramelet. Era la prime

Malgrat que sempre diem això que “Espanya és una de les millors lligues”, doncs no. És trist dir-ho, però no és així. I què està passant? Cada vegada estan marxant més futbolistes fora d’Espanya. La lliga anglesa ens està traient gran part de les jugadores, la francesa el mateix i quan ens n’adonem serà tard.

Tot i que cada vegada és més habitual, encara costa de veure entrenadores a les banquetes.

Una dona té tancades les portes d’un equip d’homes. Ens encasellen en el futbol femení, quan jo estic formada de la mateixa manera que un home. Jo no puc ser en un vestidor d’homes, però un home sí que pot ser en un de dones? És més llest? Ha estudiat res de diferent? Només caldria mirar el currículum d’una persona, que és el que parla d’ella.

La seva última aventura ha estat al Pachuca mexicà.

Ha estat una passada. He hagut de tornar per problemes personals, però ha estat increïble conèixer una lliga diferent i un altre perfil de futbolista. És una lliga que està creixent molt, juguen en camps de Primera Divisió i és molt atractiva i competitiva tot i ser tan jove.

Quins projectes de futur l’esperen?

De moment estic treballant a la Policia una altra vegada, però continuo formant-me i no descarto tornar a entrenar. He guanyat campionats d’Espanya, d’Europa i del món, ara m’agradaria un club amb el qual poder jugar la Champions, què és el que em falta. També m’he format com a directora esportiva. Estic oberta a totes les possibilitats, sempre que m’agradi el projecte. ●