Christensen, el central silenciós

filtrades del panorama europeu. Un 37% dels seus enllaços van cap endavant i superen alguna línia. És un defensa que es troba còmode en la responsabilitat d’aclarir la primera zona de camp. Tres virtuts més a destacar. La primera és que és molt adaptable. Pot jugar en defensa de quatre o, com feia al Chelsea de Tuchel, en defensa de tres. I si bé és cert que el seu perfil bo és el destre, és adaptable a l’esquerra. De fet, hi ha jugat amb la seva selecció en el 3-5-2 que utilitza Dinamarca. Tampoc no se’l pot descartar com a alternativa a la posició de pivot. La segona fortalesa és la menys coneguda i és que Christensen és un defensa ràpid per l’envergadura que té (188 centímetres), una cosa que complementa amb bona col·locació i una notable capacitat per anticipar jugades. Això fa que, per a ell, no sigui cap problema jugar amb la línia defensiva molt amunt. I la tercera és que va molt bé per dalt. A l’última Premier va sumar una mitjana de 2,6 duels aeris guanyats per partit. Com a menys positiu, la falta de contundència i la comunicació. De vegades és excessivament fred al camp. La seva incorporació no està despertant grans expectatives, però no oblidem que estem davant un jugador que ja ha guanyat la Champions i que ha arribat a les semifinals de l’Eurocopa. A més, arriba en una edat ideal per competir a màxim nivell (26 anys). Si finalment el Barça acaba firmant Koundé el seu escenari canvia radicalment, però que ningú no se sorprengui si el danès es converteix en titular. Una incorporació més que interessant. Té perfil Barça.