La Vanguardia (Català-1ª edició)
Només li faltava esprintar
Pogacar venç amb explosivitat al final de Longwy i tornarà vestit de groc a la Planche des Belles Filles, escenari del seu ‘sorpasso’ davant Roglic el 2020
El Tour torna avui a la Planche des Belles Filles, rebatejada com la Superplanche, perquè li han afegit un quilòmetre més de pujada que fa encara més dur el port. I Tadej Pogacar hi anirà vestit de groc. L’eslovè de l’UAE tornarà a l’escena del crim, allà on el 2020, a la penúltima etapa, en una contrarellotge, va arrabassar el Tour al seu compatriota Roglic. Per si hi havia cap dubte després d’espantar a la crono de Copenhaguen i acovardir tothom al pavé d’Arenberg, Pogacar es va imposar a l’esprint al grup d’elegits a l’explosiu final de Longwy.
El que li faltava. Ara també té punta de velocitat.
Amb 23 anys, el doble campió del Tour és el dominador de les muntanyes, un consagrat en la lluita contra el rellotge, es llueix a l’sterrato, passa amb els millors les llambordes i s’ha convertit en un expert en arribades que piquen cap amunt en pilots reduïts.
“En Tadej és la perfecció feta ciclista”, deia a la meta el director de l’UAE, Josean Matxín, que només es va posar nerviós per la bogeria de Van Aert, el fins ahir líder, escapat quan faltaven 148 quilòmetres.
El belga del Jumbo es va entossudir que els favorits del Tour no tinguessin un dia tranquil. És difícil encasellar-lo. De vegades és el millor gregari del món. De vegades va al seu albir, com un vers lliure, com ahir. Si la cinquena etapa transcorria pel pavé de la Roubaix, la sisena trepitjava les Ardenes i tenia un final típic de la Lieja, amb tres ports seguits. En aquell escenari, Van Aert va voler imitar Jalabert, Mauri i Stephens a Mende el 1995, quan van acorralar Indurain.
Va arribar a tenir quatre minuts d’avantatge. Com el Banesto llavors, a l’UAE no li va quedar cap més remei que tirar. Com al Banesto, el van ajudar. Va trobar suport en el Bora, l’Education First i l’Alpecin. “Hem mantingut la calma i hi ha hagut interès d’altres a atrapar la fuga”, concedia Matxín.
El problema per a la tàctica de Van Aert és que al principi eren cinc al capdavant, aviat es van quedar en tres i a falta de 66 km Fuglsang es va aturar. Al belga del Jumbo, que també va deixar clavat Simmons, el van caçar quan faltaven 11 km per a la meta. Va ser un comiat molt valent del liderat.
A la rampa que portava a la me
Coll de Croix
Dombasle-sur-Meurthe
Lunéville 176,3 km Tomblaine Laa Super PlancheP des Belles Filles
1 Tadej Pogacar (ESL-UAE) 2 Powless (EUA -Ed. First) 3J.Vingegaard (DIN-Jumbo) 4 Adam Yates (GBR-Ineos) 5 Th. Pidcock (GBR-Ineos) 6 G. Thomas (GBR-Ineos) 7 A. Vlassov (RUS-Bora) 8 D.F. Martínez (COL-Ineos) 9 R. Bardet (FRA-DSM) 12 Enric Mas (ESP-Movistar)
Van Aert, anterior líder, va aconseguir fer posar nerviós l’UAE escapant-se i guanyant 4 minuts d’avantatge
16h17m22s a 4s a 31s a 39s a 40s a 46s a 52s a 1m0s a 1m1s a 1m12s
ta, ni dura ni un fals pla, Majka i McNulty van deixar Pogacar ben situat. L’eslovè, ja sense haver de preocupar-se de Van Aert, va llançar l’esprint darrere de Roglic, a qui el final també el podia afavorir i a qui va avançar amb una facilitat sorprenent. A tots els va treure uns quants metres. Prou per girar el cap una, dues i fins a tres vegades per assegurar-se que guanyaria i seria líder i patró abans de tornar a la Planche, on va guanyar el primer Tour el 2020. ●