La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els còmplices de Villarejo
Els mitjans assumeixen una necessària exigència d’ètica pública: divulgar contingut és fàcil, però el veritablement difícil, la tasca imprescindible del bon periodisme, és transformar aquesta informació en un producte de qualitat, professional i equilibrat”. La frase no és de cap guru del periodisme, ni de cap sociòleg de moda. La va pronunciar ni més ni menys que Felip VI en el lliurament dels premis Mariano de Cavia a la seu d’Abc dijous passat. El desig que va plantejar el cap de l’Estat és molt lluny de ser la realitat del mercat periodístic actual a Espanya. La digitalització ha facilitat l’aparició de centenars de mitjans que, amb molt poca inversió, estan en condicions d’oferir tota classe de notícies que són molt lluny dels mínims paràmetres d’ètica i veracitat que exigeix el nostre compromís professional.
Els àudios de les converses de l’excomissari Jose Manuel Villarejo amb diferents polítics o policies han revelat que tota aquesta trama ha pogut portar a bon port les seves campanyes d’intoxicació i invencions perquè han comptat amb periodistes i mitjans de comunicació disposats a publicar-los. Encara avui és fàcil reconèixer la mà d’aquesta trama en la firma d’algunes notícies que apareixen en diferents mitjans prestigiosos. Sobre aquest tema sembla que ningú no es dona per assabentat i ni els col·legis professionals, ni associacions de periodistes, ni, per descomptat, els mateixos mitjans de comunicació assenyalats han obert la boca per denunciar les manipulacions o per defensar-se.
Al final, s’estén el descrèdit a tota la professió, que vol dir també a tots els mitjans, fins i tot als que van tenir accés a aquell tipus d’informació i no la van voler publicar perquè no complia els mínims requisits per fer-ho. Tots ens equivoquem cada dia. I decidir l’enfocament de cada tema, si mereix ser publicat o no i la seva amplitud definitiva és un exercici complex que no sempre és perfecte. Però la publicació d’informació tendenciosa tot i saber el seu origen fraudulent és una altra cosa. I en aquesta situació no s’hauria de restar callat, perquè Villarejo no hagués aconseguit els seus objectius sense comptar amb els seus còmplices periodistes.