Els Estats Units observen amb enveja

Demòcrates i republicans moderats veuen el cas Johnson com una lliçó respecte a Trump

Demòcrates, republicans moderats i nordamericans no trumpistes en general es moren d’enveja i d’ansietat quan es miren al mirall que la dimissió de Boris Johnson els ha plantat a la cara, a tall de recordatori del que al seu país sembla impossible: l’expulsió de la vida pública del cosí germà polític del premier britànic, l’expresident però encara líder i aspirant al retorn Donald Trump.

“Els conservadors del Regne Unit han fet el que els republicans dels EUA no s’han atrevit a fer”, comenta l’analista de la CNN Stephen Collins. “Val la pena prendre’s una mica de temps per apreciar la deliciosa implosió del futur ex primer ministre Johnson”, afirma “amb gelosia” la comentarista de The New York Times Michelle Goldberg.

Mentre assenyalen l’afinitat i les semblances entre els dos personatges, els polítics i mitjans progressistes dels EUA aquests dies destaquen les diferències de sistema que, en part, explicarien el contrast entre la forçosa renúncia de Johnson i la permanència de Trump, malgrat la gravetat de les acusacions que té en contra, inclosa la d’encapçalar un intent de cop d’Estat. El pes més important del Parlament i del partit governant, els representants electes del qual decideixen qui pot liderar-los i aspirar a governar, en seria una de les claus.

Però els republicans van poder fer caure Trump en els dos impeachments votats al Congrés el 2019 i el 2021, i no ho van fer. I el 1974 els dirigents del mateix partit sí que van forçar la sortida de Richard Nixon, tot i que ell s’hi resistia, després del cas Watergate.

El perquè decisiu de la resistència de Trump, en vista de la caiguda de Johnson, pot trobarse en el poder que manté dins del partit: entre les bases i, en conseqüència, entre una majoria d’alts càrrecs amb aspiració a mantenir o renovar posicions i que o bé s’hi mantenen fidels o bé eviten criticar-lo, o fins i tot reneguen d’anteriors crítiques per por de perdre’n el suport. Un suport que fins ara veien decisiu per sobreviure a les urnes.

Però la situació pot canviar. Molts aspirants a les legislatives de novembre amb el suport de Trump han perdut les primàries. I cal veure si qui les va guanyar vencerà els oponents demòcrates. També cal veure si les creixents proves contra l’exmandatari pel seu paper a l’assalt al Capitoli el gener del 2020 continuen sent-li innòcues. Ja ho va dir Johnson: “Ningú no és indispensable en política”. Ni tan sols Trump. ●

La supervivència de Trump s’explica pel poder que manté al partit, tot i que això pot canviar