La Vanguardia (Català-1ª edició)
Díaz es fa un bany de societat civil en la posada en marxa de Sumar
La vicepresidenta promet “un nou contracte social” fruit del procés d’escolta
Yolanda Díaz va convertir ahir a la nit la posada de llarg de la seva plataforma Sumar en un acte de masses a la plaça del Matadero de Madrid, desbordada per les més de 5.000 persones assistents, en un ambient en què el protagonisme –a més del de l’evident protagonista, esclar– va ser per a l’activisme social, el sindicalisme i les organitzacions de la societat civil. Díaz, en tot cas, va posar l’accent en la participació ciutadana durant la gira del procés d’escolta que ara comença i que ha de conduir, va explicar, a l’elaboració d’“un nou contracte social per a un país del segle XXI” amb què “guanyar la pròxima dècada”.
El discurs de Díaz –micròfon en mà en una escenografia horitzontal inspirada en les del Podem recent– va transitar per alguns dels reptes civilitzatoris que enfronten Espanya i Europa, vinculats al medi ambient, la justícia social, el respecte als drets humans –hi va haver al·lusió a la tragèdia de Melilla–, el reforçament de l’educació i sanitat públiques, la recuperació i conquesta de drets socials i laborals, i es va aturar en la justícia redistributiva i la necessitat d’ajustar el model fiscal perquè contribueixi a combatre la desigualtat en lloc d’apressar-la. “La democràcia ha d’arribar als impostos”. El deteniment amb què va al·ludir a la fiscalitat revela que no ha passat desapercebuda a la vicepresidenta segona la renúncia del PSOE a l’ambiciosa reforma fiscal que havia compromès tant en la investidura com en el pacte de coalició, i que ara els socialistes han decidit ajornar per la incertesa econòmica. “Un país on les grans corporacions que facturen més de 1.000 milions d’euros tributen el 3,8% no és un país just”, va dir. Aquesta renúncia socialista a la reforma fiscal, va quedar clar ahir a la nit, serà combustible per a la lluita electoral.
També va voler que el discurs fos europeista. Va citar l’economista Thomas Piketty: “Perquè estimem Europa volem canviarla”. I sense al·ludir a l’OTAN, a la guerra d’Ucraïna ni a la despesa militar, va parlar d’un continent que ha de combatre els furors bel·licistes, “una Europa que ha de parlar de pau i buscar la pau”. Una Europa, va afegir, que ha de dir “mai més a les regles d’austeritat”.
Es va declarar en rebel·lia contra la desafecció política des d’una retòrica d’inspiració populista, reivindicant una nova política construïda de baix a dalt, perquè, va assegurar, “la política va de coses senzilles: d’una sanitat pública de qualitat, de tenir escoles públiques de qualitat, de tenir un salari digne i una feina digna i que puguem pagar un habitatge digne; d’això va la política”. En aquesta clau, Díaz liderava un acte d’inspiració errejonista –vocacionalment transversal– , però amb marcat caràcter laborista: fins a cinc dels intervinents en l’acte estaven vinculats a la defensa dels drets laborals, tant al sector públic com en el de les noves tecnologies i plataformes. Diverses vegades es va sentir l’exhort “cal sindicar-se” durant les intervencions que van obrir l’acte.
Perquè la presentació va començar amb la participació d’una successió d’activistes vinculades a la lluita contra el canvi climàtic, a l’emprenedoria digital, al sindicalisme dels riders o dels treballadors dels nous gegants tecnològics, la defensa de l’educació obligatòria i universitària públiques, o el sindicalisme dels sectors laborals fortament feminitzats i racialitzats, com la neteja o les cures, per a finalment, tancar amb una intervenció en defensa de la sanitat pública i la salut mental com un problema, aquest últim, derivat també de les condicions materials i socials regnants.
En l’acte no hi havia primers espases dels partits que, tard o d’hora, seran concernits per la plataforma de Díaz, però sí figures d’aquelles formacions com el diputat autonòmic d’Unides Podem Agustín Moreno, l’excoordinador d’IU Gaspar Llamazares, el cofundador de Podem Juan Carlos Monedero o els eurodiputats del grup d’Unides Podem Ernest Urtasun i María Eugenia Rodríguez Palop, entre d’altres.
Tractant-se d’un esdeveniment amb un contingut polític superficial, com correspon a la presentació d’una plataforma d’acció ciutadana –Díaz va repetir una vegada i una altra “el protagonisme és el vostre, Sumar no va de partits, ni de sigles, va de pensament col·lectiu”–, el significatiu va ser el to amb què Díaz va envoltar l’acte, gairebé als an
“Ha arribat l’hora que vosaltres feu un pas endavant”, reclama davant de més de cinc mil persones
LaministradeTreball amaral’actedelaborisme idesafiaelPSOEper haverrenunciatala reformafiscal
típodes del que s’ha vist a les últimes campanyes d’Unides Podem: davant el resistencialisme defensiu del 2019, quan la confluència provava de sobreviure a la inacabable fustigació i al cisma, la vicepresidenta va impregnar el seu discurs d’emocions en positiu i vocació inclusiva. “Algú ha d’ocupar-se de l’esperança”, va dir citant Manuel Rivas, “no ens resignem, no han de governar les dretes. Sumar no va de resignació, va d’alegria, va d’esperança”. Va al·ludir a aquestes emocions diverses vegades basant-se en el seu convenciment que existeix l’Espanya que “no es resigna que governin les dretes: No ens resignem”, va proclamar. “Per això recorreré tot Espanya i no parlaré, us escoltaré. Ha arribat l’hora que feu un pas endavant”.
Hi havia aires de retrobament entre els assistents, molts dels mateixos que van veure néixer Podem o van acampar a Sol, avui baquetejats pel sagnant procés d’aquesta dècada ferotge. Potes de gall i mirades il·lusionades davant el nou artefacte, més sòlides que una magdalena i menys rotundes que les molles de pastor. ●