La Vanguardia (Català-1ª edició)
Anar a mal Borràs
La causa contra Laura Borràs és un problema de Junts que posa en un compromís l’estratègia d’ERC. No es pot sortir del Govern cada quinze dies i la suspensió de la presidenta del Parlament no és, de moment, motiu de ruptura, però...
cedirà a les pressions. Només abandonarà amb una votació o una sentència.
Torra, tots els consellers de Junts – Victòria Alsina i Josep Maria Argimon van firmar en la segona ronda–, la direcció del partit, càrrecs...
La resistència és postconvergent, es lliga a la presumpció d’innocència, i fa l’orella sorda als àudios inclosos en la causa judicial. Esperant l’acusació del fiscal, Borràs presideix la cimera contra la corrupció al Parlament, perquè fa anys que va decidir que “no reconeix” els e-mails i missatges requisats per Mossos i Guàrdia Civil, i perquè obvia que la fragmentació de contractes –contra la qual la Cambra ha alertat reiteradament– té molt de mala praxi i poc de bona gestió. Així, davant el magistrat Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau, la presidenta s’arroga el títol de víctima de la lawfare com a “estratègia de repressió” per posar fi a “la dissidència política”, quan és el Reglament del Parlament que Borràs presideix el que escanya i l’ofega.
El juliol del 2018, els lletrats ja van alertar de la indefinició de l’article 25.4 del Reglament –que preveu la suspensió dels diputats processats– quan Pablo Llarena va apuntar els presos per l’1-O i van perdre els seus drets parlamentaris. Els dubtes hermenèutics sobre el delicte de corrupció desapareixen si es recupera la intervenció d’Anna Gabriel. Es va referir a la corrupció “lucrativa”, “gent que hagi sostret diners de l’erari públic per a lucre personal”. Per això a ningú no se li ocorre pensar en la suspensió dels diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, pendents de judici per malversació, revelació de secrets i desobediència com a arquitectes de l’1-O. Evidentment, ERC tampoc no aplica el seu codi ètic. “No els faria dimitir, però que no ens vinguin amb ètica”, subratllen ara a Junts.
Borràs s’aferra al càrrec i Jordi Turull avisa ERC i la CUP que no burxin en divisions. I es consolen amb l’embolic: “Junts té problemes, però els nostres problemes posen en un compromís els altres”. Si Borràs vol eludir el debat sobre la “taca de la corrupció”, pot vehicular les conseqüències parlamentàries del seu processament per un apartat anterior del Reglament –el 25.1–, que deixa la suspensió en mans de la majoria absoluta del ple i no de la Mesa, un òrgan governatiu de la Cambra.
Arribat el moment, segons Pere Aragonès, “cadascú prendrà la millor decisió” per preservar el Parlament, però també el Govern. I aquesta és la línia vermella de molts dels signants del manifest pro Borràs. La suspensió de la presidenta de la Cambra no és, avui dia, motiu de ruptura del pacte de legislatura. “No es pot sortir del Govern cada quinze dies. Només hi ha una bala”, recorden uns i altres. La contenció s’imposa fins i tot a l’auditoria del pacte amb ERC, que s’analitzarà en el consell nacional del setembre, però no es preveu sotmetre votació de la militància, sinó consideració d’ERC per reconduir la situació. La suspensió de Borràs és cautelar i reversible. El que no ho és és una sentència condemnatòria... Tampoc una sortida del Govern.