Una idea errònia del progrés

L’erudit italià Giacomo Leopardi va projectar amb el seu amic l’escriptor Antonio Ranieri, ara fa gairebé dos segles, imprimir un diari setmanal ( Lo Spettatore Fiorentino) que pretenia ser inútil: “Reconeixem amb franquesa que el nostre diari no tindrà cap utilitat”, proclamava. En un segle dedicat a les coses útils, en una societat en què l’home s’identificava amb els diners, Leopardi defensava la supervivència del pensament, les belles arts, la literatura i altres disciplines considerades supèrflues. En una carta enviada des de Florència a Pietro Giordani li diu: “Comença a fastiguejar-me el superb menyspreu que aquí es professa per totes les coses boniques i per tota la literatura: sobretot no m’entra al cap que el cim de l’ésser humà consisteixi a saber política i estadística”.

Com llavors, hi ha un utilitarisme

Leopardi va intentar publicar un diari dedicat a les disciplines supèrflues

associat a una idea errònia de progrés que hauria de preocupar. El fet de restar valor a la filosofia a l’ESO resulta rellevant. El menysteniment social de les carreres d’humanitats no és una bona notícia. La consideració de les tauletes en contraposició als llibres a l’escola no és modernitat, sinó un error.

Llegeixo a l’Ara la notícia que tanca la llibreria Medios, del carrer Valldonzella, on es podien trobar tota mena de llibres relacionats amb la comunicació. Al propietari de l’establiment li expliquen els professors de Blanquerna que els manuals s’han tornat accessoris per la reducció del temps de les assignatures, per la menor exigència que fa que amb poc esforç s’aprovi i perquè els suports físics han desaparegut de les vides dels alumnes. El millor del text són dues anècdotes del llibreter: un estudiant de Comunicació que va voler comprar el llibre La lengua del Tercer Reich i va preguntar si el tal Reich era filòsof, i un altre alumne de Periodisme que es va interessar per una obra que va escriure Juli Cèsar sobre William Shakespeare.

Quanta raó que tenia Leopardi al defensar que l’obsessiva recerca del que és útil ha acabat per fer tornar inútil la vida mateixa. No millorarem el món amb més tecnologia i menys ciències socials. Fins i tot per guanyar diners és imprescindible conèixer els clàssics, encara que ho neguin Twitter o els tecnòcrates. ●