La Vanguardia (Català-1ª edició)
Magnicidi al Japó
Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),
Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria
El Japó va quedar ahir en estat de xoc quan es va conèixer l’assassinat a trets de l’ex primer ministre Abe Shinzo, de 67 anys. El que va ser el cap del Govern nipó amb més anys al càrrec estava participant en un acte electoral a la ciutat de Nara quan va rebre dos impactes disparats amb una arma de fabricació casolana i va morir poc després mentre l’atenien en un hospital.
La notícia ha commocionat tot el món però especialment un país i una societat en què la violència per armes de foc és inusual. Al Japó, el baix índex de criminalitat fa que els actes de campanya electoral com el que protagonitzava ahir Abe se celebrin al carrer i pràcticament sense mesures de seguretat, unes circumstàncies que en aquest cas s’han demostrat fatals. A més, irònicament, resulta que precisament el Japó és un dels països del món amb les lleis d’accés a armes de foc més estrictes. Només hi ha tres armeries en cadascuna de les 40 prefectures del país, no es venen armes curtes i el procés per aconseguir el permís és llarg i costós.
Segurament per tot això, l’arma utilitzada per l’atacant, detingut en els moments posteriors, era de fabricació casolana. Potser el fet que el presumpte assassí, un aturat de 41 anys que es diu Yamagami Tetsuya, és un antic militar de l’exèrcit nipó explica la seva capacitat per fabricar un artefacte casolà mortal. Tetsuya va afirmar que no va atacar Abe per rancúnia política sinó perquè estava insatisfet amb ell i per això el volia matar.
La incredulitat per aquest tràgic succés s’ha apoderat del Japó perquè és un fet amb escassos precedents en un país considerat segur i on els polítics, sobretot en període electoral, mantenen un estret contacte amb els votants. Al Japó, la violència política amb prou feines existeix. Des dels anys seixanta hi ha hagut vuit atemptats contra polítics, però comesos per mafiosos de la Yakuza o per persones alienades.
Abe Shinzo és una figura clau per entendre la història recent del país. Va governar el 2006 i va tornar al poder entre el 2012 i el 2020. Va ser el líder que va tirar endavant el Japó en moments tan difícils com els efectes del tsunami i la catàstrofe nuclear de Fukushima. La seva estratègia dels abenomics –massives injeccions de diners, relaxació monetària i grans reformes estructurals per treure el país de la crisi– va tenir uns resultats discrets. Va impulsar polítiques de línia molt dura en defensa i va provar de modificar la pacifista Constitució nipona sorgida de la postguerra. Va ser una figura clau en l’escena política mundial i la seva dimissió per motius de salut li va impedir de presidir els Jocs Olímpics de Tòquio, encara que continuava sent una figura molt important en la política japonesa i al Partit Liberal Democràtic. Considerat un nacionalista conservador, era fill d’un exministre d’Exteriors i net d’un ex primer ministre. Entre els seus punts foscos, les repetides visites a un controvertit santuari xintoista de Tòquio vinculat al militarisme japonès abans i després de la Segona Guerra Mundial.
La consternació que van expressar ahir els líders mundials en condemnar el magnicidi no pot fer oblidar que, per desgràcia, aquesta mena d’atacs amb armes de foc són cada vegada més freqüents en diversos indrets del planeta. I no ens referim només als repetits tirotejos als Estats Units que causen víctimes mortals innocents, sinó a accions criminals comeses per motius ideològics en llocs tan allunyats com Noruega o Nova Zelanda.
El Japó, que presumia de la seva tranquil·la democràcia, ara haurà de revisar els protocols de seguretat per protegir uns polítics acostumats a acostar-se molt als ciutadans. Després del tràgic final de Abe Shinzo, el Japó manté les eleccions de diumenge, però la imatge d’un dirigent polític enfilat a un calaix al mig d’un carrer en un acte electoral potser no la tornarem a veure. ●
L’assassinat de l’expremier Abe Shinzo commociona un país considerat segur