Retrobament a la Moncloa, divendres

Pere Aragonès, president de la Generalitat, i Pedro Sánchez, president del Govern central, es reuniran divendres vinent dia 15 al palau de la Moncloa. Aquesta cita s’ha presentat com el principal fruit de la reunió que ahir van mantenir al Palau de la Generalitat Laura Vilagrà, consellera de Presidència, i el seu homòleg al Govern central, Félix Bolaños. S’espera que de la trobada de Madrid en sorgeixi la data per tornar a convocar la taula de diàleg Estat-Generalitat.

La morositat amb què es produeixen aquests avanços –ja sol ser més notícia que s’hagin de reunir o es reuneixin les parts que no pas el contingut de les reunions, sovint minso– resulta desesperant. Costa d’acceptar que es dediqui tant de temps a aquests prolegòmens, perquè el temps avança inexorable i una recomposició completa, o almenys acceptable, de les relacions bilaterals no sembla encara immediata.

La reunió d’ahir a la seu del Govern va tenir un fruit en forma de compromís relatiu al “respecte als drets fonamentals”, cosa que des de la Generalitat s’interpreta com la garantia que no hi haurà més casos d’espionatge com l’anomenat Pegasus, la revelació del qual va deixar molt malmeses les relacions bilaterals. Però l’agenda de la part catalana va més enllà. La Generalitat persegueix també el compromís de l’Estat per trobar una solució als processos judicials ara en marxa, cosa que des d’àmbits independentistes se sol presentar com un procés de repressió continuada.

La reunió de divendres vinent es farà tot just acabat el debat sobre l’estat de la nació, en un període políticament més assossegat, i amb les vacances d’estiu a la vista. En realitat, pel que fa a les relacions entre el Govern central i el Govern de la Generalitat ja fa temps que passem per una etapa de relativa estabilitat institucional, diferent d’altres anteriors i marcades pel conflicte obert. Convé aprofitar aquest període per continuar avançant. A l’Executiu li convé recuperar una relació amb ERC que li ha estat molt productiva. I li convé a aquest partit assolir algun dels seus objectius i oferir-los a la militància i a l’electorat com a prova de la utilitat dels seus contactes i d’un canvi de to estatal, abans que s’acostin gaire les eleccions municipals del 2023. Aquesta morositat de què parlàvem més amunt ja sembla, pel fet de ser tan reiterada, acceptable. I no ho és. El que seria realment acceptable és que el Govern central i el d’aquí parlessin amb fluïdesa, arribessin a pactes i fossin molt més efectius que fins ara. ●

Pedro Sánchez i Pere Aragonès han d’aplanar molt més el camí cap al diàleg