La pau s’ha acabat

Europa ha gaudit d’un llarg període de pau, excepcional en la seva turmentada història, exceptuant els conflictes als Balcans. La bonança es va acabar a Ucraïna el 2014, preludi de la invasió russa el 2022. Ara hem entrat en una època de guerra que afecta tots els àmbits de les nostres vides. La resposta contundent de l’OTAN a l’agressió russa ens situa en una nova guerra freda en què els adversaris ja estan disparant.

Les aliances es configuren, els conflictes s’entremesclen en la geopolítica global. No és només amb Rússia. Es declara la Xina “desafiament estratègic” per a Occident, enllaçant així amb possibles conflictes a Taiwan, el Japó, Corea del Sud i Corea del Nord. Les tensions al Pacífic s’intensifiquen. L’Índia, amb profundes connexions amb Rússia, i Indonèsia busquen la neutralitat, Síria se situa al costat de Rússia, amb el suport potencial del seu aliat Iran. El Pakistan manté la seva relació especial amb la Xina i amb Corea del Nord. Algèria, enfrontada al Marroc, estreny els lligams amb Rússia. L’Amèrica Llatina es manté neutral, encara que Nicaragua, Veneçuela i Cuba reben assistència militar russa. Al Sahel s’estén la insurgència islàmica, la qual cosa obliga França a replegar-se. Sud-àfrica i Nigèria se situen en neutralitat asimètrica, més allunyada d’Occident.

Tot aquest entramat global de conflictes potencials es pot encendre de cop i volta. Tot depèn de l’evolució del conflicte a Europa i la concatenació de noves agressions, càlculs erronis i relliscades irresponsables.

La guerra freda a Europa és irreversible; d’aquí pot evolucionar cap a la calenta i la nuclear

De moment, la guerra freda a Europa ja és irreversible. D’aquí podríem evolucionar cap a la calenta, la nuclear limitada i la nuclear global, amb la consegüent destrucció de l’espècie humana. Rússia controlarà el Donbass en les setmanes vinents. Podria oferir llavors un alto el foc. Ucraïna no acceptarà i contraatacarà així que completi el rearmament comptant amb el suport de l’OTAN. La resposta russa seria atacar Odessa i mantenir pressió sobre la resta d’Ucraïna. Els Estats Units ja despleguen 100.000 soldats a l’est d’Europa, estableixen el seu quarter general a Polònia i han posat en alerta les seves forces nuclears. Els països bàltics, convençuts que un dia els tocarà a ells, intenten avançar el conflicte amb Rússia, la qual cosa explica el bloqueig parcial de Kaliningrad. Si Rússia es veu amenaçada sobre el terreny davant la potència dels seus adversaris, recorrerà a armes tàctiques nuclears, induint una resposta similar de l’OTAN en territori rus. D’aquí a una conflagració general tot depèn d’incidents no controlables.

Les conseqüències econòmiques de les guerres es multiplicaran. La crisi energètica, en subministrament i preus, serà devastadora abans que fem la transició. Lamentarem no haver-ho fet abans. I amb les arengues a defensar la democràcia no n’hi haurà prou per apaivagar el descontentament popular de ciutadans que passaran fred, empobrits i espantats, que no entenen per què ha esclatat tot i en culparan els polítics. Podem aturar aquest procés aparentment ineluctable? Ho dubto. Però cal intentar-ho. ■