La quadratura del Cercle

tar una nova generació de catalans a portar a terme una tasca de transformació. En primer lloc, Catalunya endins; no oblidem que Vicens Vives era catalanista (...). I Catalunya enfora, sobre el conjunt d’Espanya”. Així va ser; el Cercle recollí la invitació requeriment de Vicens.

El Cercle escollí dos temes –la liberalització de l’economia i l’obertura a Europa–, que afrontà amb una independència de criteri i una llibertat d’esperit impensables en les altres institucions empresarials catalanes, com diuen Carme Molinero i Pere Ysàs: “Si exceptuem el Cercle d’Economia, que de bell antuvi apostava per una democràcia liberal per a un futur imprecís, la resta d’entitats i organitzacions continuaven donant suport al règim (i) oferint constantment a Franco medalles, títols honorífics, telegrames d’adhesió pels motius més diversos i insignificants”. Pel que fa a la liberalització de l’economia –llibertat d’empresa privada i economia de mercat–, la posició del Cercle va ser molt decidida: donar suport al Pla d’Estabilització. Fabià Estapé ho explica: “El pols del que es feia a Madrid trobà a Barcelona unes persones de tarannà proper, com Carlos Ferrer, Carlos Güell, Artur Suqué i Joan Mas Cantí, fundadors del Cercle d’Economia”.

L’estructura organitzativa del Cercle es mínima; el seu pressupost, reduït; els seus socis, empresaris, directius, acadèmics i professionals; i el seu funcionament, presidencialista (amb mandats curts de tres anys no renovables, i designació del nou president, fins ara, per cooptació dels expresidents). La tasca principal del Cercle ha estat la redacció de notes sobre els grans temes d’actualitat en els quals conflueixen l’economia i la política, que són elaborades i consensuades per la junta directiva, en què sempre s’ha procurat que estiguin representats tots els perfils dels socis. Algunes notes, fruit del consens després d’un debat moltes vegades viu, i amb un contingut que s’apartava del convencional, han tingut un fort ressó ciutadà i un cert relleu polític. Per quina raó? Perquè eren fruit del rigor en la seva concepció i del pacte entre visions diverses pel que fa a la seva redacció. La permanent pluralitat de la junta i el diferent perfil dels seus presidents han estat sempre el reflex de la diversitat de posicionaments entre els socis. He format part de la junta del Cercle des del 2002 fins al 2019, amb els presidents Brufau, Lara, Alemany, Piqué, Costas i Brugera, i sempre he tingut la sensació que es cercava la concòrdia entre diferents.

El proper dia 12 es trencarà aquesta tradició i hi haurà eleccions. Res a dir. La cooptació no s’adiu amb els temps actuals. La campanya ha estat com totes les campanyes: divisòria. Era inevitable. Ara bé, un cop elegit el nou president, sigui qui sigui, hauria de ser molt conscient que el Cercle, per la seva inèrcia històrica, serà plural o no serà. Es tracta d’una pluralitat que s’ha de projectar en la composició de la junta, que exigeix al president una actitud acollidora envers tots els socis, i que s’ha de reflectir en les notes d’opinió. Hi ha qui diu que demanar això és avui tan il·lusori com demanar la quadratura del cercle. Però jo tan sols demano la quadratura del Cercle d’Economia. Perquè, si no s’aconsegueix, tal vegada significarà que el seu cicle s’ha esgotat. ●

La composició de la nova junta ha de ser plural per buscar la concòrdia entre socis