La Vanguardia (Català-1ª edició)
La realitat de les brigades contra la prostitució: “No hi ha dones lliures”
Els investigadors afirmen que la legalització només beneficiaria el proxeneta
La prostitució, ara per ara, continua sent alegal a Espanya: ni prohibida ni regulada. Aquesta situació pot canviar aviat. El Congrés dels Diputats ha emprès un camí –fins ara gairebé inexplorat– que pretén acabar amb l’abolició de la prostitució gràcies a una llei que perseguirà els proxenetes i protegirà les dones. Ara assistirem a debats acalorats entre la posició –majoritària a l’hemicicle– que defensa l’abolició de la prostitució i la posició –minoritària– que advoca per la regulació perquè, defensen, cal distingir entre víctimes de l’explotació sexual i dones que exerceixen la prostitució lliurement.
Aquest serà el pla polític, però quina és la realitat que viuen dia a dia els investigadors sobre aquesta qüestió tan complexa? La fiscal de sala d’Estrangeria, Beatriz sánchez, ho té clar: “És un debat superat. Ningú no es dedica a la prostitució perquè vol. L’únic beneficiat amb la legalització és el negoci del proxeneta”.
Les xifres amb què treballen Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra són esclaridores: entorn d’un 95% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya l’exerceixen obligades: per una màfia que les controla o per la pròpia situació de vulnerabilitat. o per totes dues variables. Félix Durán, tinent en cap de la secció contra el tràfic d’éssers humans de la unitat central operativa (uCo) de la Guàrdia Civil, assegura que, després d’anys sobre el terreny, “no s’ha trobat mai una dona prostituïda que ho hagi fet de manera lliure”.
El dia a dia dels agents que lluiten contra el tràfic de dones convertides en prostitutes està molt allunyat del que viuen els clients. Mentre que els puters veuen dones disposades a fer el que ells vulguin a canvi de diners, els investigadors veuen noies enganyades, destrossades i sotmeses. “són tractades com si fossin mercaderia. L’home que buscarà una d’aquestes noies només pensa en el plaer sexual instantani que li donarà i no visualitza el que hi ha al darrere”, lamenta Ismael Delmás, inspector en cap de la brigada central contra el tràfic d’éssers humans de la Policia Nacional. Els seus relats, partint d’operacions dutes a terme, són esborronadors: una víctima tatuada pel seu proxeneta amb un codi de barres, una noia que menjava vidres perquè no veia cap altra sortida, joves prostituïdes pel seu entorn familiar...
El principal problema que troben els investigadors és la falta d’eines, un escenari que la nova llei preveu revertir. Com que es tracta, encara, d’un negoci alegal, l’única manera de poder atacar el proxeneta és demostrant que al darrere hi ha explotació sexual: i per a això la víctima ha de denunciar. segons relaten, quan s’acosten a una víctima prostituïda perquè denunciï, el proxeneta està a l’aguait. Moltes vegades no tenen documentació, no parlen castellà i les organitzacions criminals han aconseguit que elles interioritzin que la policia és l’enemic. un dels investigadors consultats recorda com una dona prostituïda no s’atrevia a denunciar la màfia que l’havia