La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tomb en la història de l’evolució: troben la cara del primer europeu
El maxil·lar i el pòmul descoberts tenen 1,4 milions d’anys
Emocionat. Eufòric. Així responia a la trucada de La Vanguardia el paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga, codirector del jaciment d’Atapuerca. I n’hi ha per a això i per a molt més. Les restes que han trobat a l’avenc de l’Elefant –un fragment de maxil·lar superior i de pòmul (os cigomàtic)– i que es van presentar ahir en societat tenen uns 1,4 milions d’anys d’antiguitat, cosa que els situa com els més antics que s’han trobat mai a l’Europa continental, i corresponen als primers pobladors europeus. “És un dia històric per a la ciència”, assegurava Arsuaga. “Faré servir una expressió –continuava– poc científica per descriure el moment, però que és certa: som l’enveja sana dels nostres col·legues francesos, alemanys o italians. Quan vegin les fotos del descobriment no s’ho creuran: una cara, 1,4 milions d’anys... És tot un esdeveniment, farà la volta al món”.
Malgrat que els fòssils trobats són un maxil·lar i un pòmul, els científics parlen de la troballa d’una cara. I el més sorprenent: ens diuen que s’assembla molt a nosaltres. Fins i tot més que no pas els neandertals, més contemporanis. “És una cara gràcil; no és robusta, tampoc gruixuda ni està gaire inflada. El desenvolupament de la cara està relacionat amb l’aparell mastegador. una cara robusta significa que l’individu té una capacitat de mastegar molt potent”. Abans, explica Arsuaga, hi havia una mena de dogma: “Com més robusta era la cara, més antic; com més musculatura de la mandíbula, més antic”. Explica que el curs evolutiu es veia com un procés d’alleugeriment de l’aparell mastegador i el gruix de les dents, i d’expansió del cervell, “de manera que els fòssils d’un milió i mig d’anys havien de ser molt robustos i amb un cervell petit”. “Nosaltres tenim una cara molt lleugera i un cervell gros, però l’evolució no ha de ser forçosament així”, afirma. Entén que “la robustesa pot ser l’adaptació d’algunes línies dins aquest conglomerat que és l’Homo erectus, que és el que cal començar a disseccionar”. Aquesta és l’espècie a què podrien pertànyer les restes –“és la resposta curta”–, però l’Homo erectus és com un calaix de sastre: “Tot el que té aquesta cronologia i apareix a Europa, l’Àfrica o Àsia i no és un paràntrop –és a dir, que no és un australopitec, existent encara en aquella època–, doncs d’entrada s’encasella dins la classe de l’Homo erectus”. Per exemple, els fòssils de Dmanisi (Geòrgia), els més antics que s’han trobat mai fora de l’Àfrica i que són 400.000 anys més antics que els de l’avenc de l’Elefant, s’associen amb aquesta espècie. “Però per mi no ho són pas. Es tracta de formes més arcaiques”, defensa Arsuaga. “És que d’Homo erectus, tot i que no se sap gaire bé quan es van extingir, n’hi ha des de fa 500.000 anys, sense cap dubte. És a dir, inclou molta geografia i temps”.
Precisament, els fòssils que s’han trobat ara permetran “començar a investigar dins aquest conglomerat de l’Homo erectus: ens possibilita mirar dins aquesta espècies per veure què hi ha: diferents geologies [moment històric], diferents regions del planeta...”.
Més enllà de reconstruir les restes, toca continuar excavant. Ho faran fins a finals d’aquest mes, quan s’acaba la campanya actual. “Encara hi ha prou sediment en el nivell excavat perquè en pugui sortir alguna cosa més. Encara poden arribar més sorpreses”, conclou. ●
Desenterrats de l’avenc de l’Elefant d’Atapuerca, són els fòssils més antics que s’han trobat mai a l’Europa continental