Els tentacles de la immediatesa

Les versions estiuenques dels programes de televisió i de ràdio habituals no resisteixen la temptació de crear escenografies visuals i sonores que abusen de l’obvietat. Per exemple: Tot es mou estiu (TV3) incorpora una piscina virtual i vistosa al plató i proposa una ambientació amb gandules, caravana i una gamma cromàtica tan tòpica que convida a vestir-se de dol rigorós. Però el més temerari és que, per insistir en l’obvietat, s’aposta per continguts dels anomenats “refrescants”, que a la pràctica no solament abaixen el llistó de la densitat i l’estrès informatiu sinó que imposen una banalitat que no evoluciona. “Res de política i poques tertúlies”, recomanen els directius per justificar una reducció de despesa en nom d’un entreteniment més dinàmic que sembla renunciar al factor tradicional de l’experiment. Fa anys, les exasperants connexions amb reporters condemnats a vagar per les platges entrevistant banyistes loquaços passats de marihuana podien funcionar, però el temps ha fossilitzat aquest recurs fins a la flacciditat. En un món ideal, els continguts estiuencs s’haurien de sotmetre a una meritocràcia temàtica semblant a la de l’hivern, la primavera o la tardor. Perquè el perill és que les peculiars característiques de l’estiu serveixin de coartada per infantilitzar el to dels presentadors i dels col·laboradors, com si els espectadors necessitéssim que ens parlin en un to que, més que convidar a la simpatia, ens rebaixa (encara més) l’autoestima.

La publicació de les dades de l’EGM radiofònic no modifica les tendències dels últims anys. Es manté l’abisme entre l’actualitat i la immediatesa, i sovint les emissores generalistes busquen en aquesta immediatesa nous filons d’adhesió. Això té un inconvenient: agreuja la submissió a altres tecnologies, fragmenta el ritme, crea el miratge d’una falsa participació i estableix una relació amb l’oient amb la histèria com a combustible. Això explica que, per compensar, molts continguts que funcionarien en un plantejament radiofònic més clàssic s’hagin de buscar la vida en l’univers del podcast. Paradoxa: per escoltar continguts de ràdio convencional has de buscar cada vegada més podcasts perquè l’antena generalista està segrestada per la febre de la immediatesa. ●

EGM.