La Vanguardia (Català-1ª edició)
La sanitat pública perd una estrella
No qualsevol metge s’escaparia del llit de l’hospital, amb un còlic nefrític, per anar al quiròfan a operar d’urgència un pacient. Això només ho fa un apassionat per la seva professió com Antonio de Lacy, cap del servei de cirurgia gastrointestinal de l’hospital Clínic de Barcelona, d’on ahir es va acomiadar després de 45 anys d’operacions. Continuarà actiu en la sanitat privada (opera a QuirónSalud) i en ambiciosos projectes que encara no vol revelar. Però la seva sortida del Clínic va fer que més d’un es lamentés que la sanitat pública no retingui professionals d’aquesta talla i encara amb molta trajectòria al davant.
Lacy (Mallorca, 1957) es va acomiadar en gran, com la seva carrera, al paranimf de la facultat de Medicina enganxada a l’hospital, en un acte amb més intervencions que la gala dels Oscars. Des dels directius del Clínic Josep M. Campistol i Antonio Alcaraz i el seu col·lega Antoni Trilla (que li va dedicar la cançó Good job feta per Alicia Keys per als sanitaris durant la pandèmia) fins al conseller Josep Maria Argimon, professionals sanitaris (n’hi havia del Clínic i d’altres centres) i “amics” diversos van lloar la figura del metge, pioner a Espanya –i un dels mestres mundials– des de fa dues dècades de la cirurgia mínimament invasiva, de poca incisió, que utilitza els orificis naturals del cos i les tècniques laparoscòpiques i robòtiques per accelerar la recuperació del pacient (per operar, per exemple, una vesícula biliar per la boca o el melic o extirpar un càncer de còlon per l’anus).
Fins i tot hi va haver a l’acte salutacions via vídeo dels actors Michael Douglas i Catherine ZetaJones i de John Hoffman, CEO de l’empresa que organitza el Mobile
World Congress, on Lacy va demostrar el 2019 com es podia operar de manera teleassistida. La plataforma en línia de formació quirúrgica que va crear, AIS Channel, amb projecció internacional, és una altra mostra d’aquesta cirurgia del futur que ha volgut avançar Lacy. L’escenari perfecte de l’acte hauria estat el seu quiròfan robotitzat.
El cirurgià va aprofitar el comiat –amb emotius moments de record de la seva difunta esposa i intervencions dels seus dos fills– per reconèixer la tasca de tots els treballadors de l’hospital que fan brillar metges com ell, un “Messi de la cirurgia”, com el va anomenar Alcaraz.
Van parlar tres companyes d’equip (cirurgiana, anestesista i infermera) i altres col·legues, i també pacients, com una jove operada més de deu vegades per Lacy, a qui, a part de la mestria amb el bisturí, li va agrair la “humanitat”, que li “agafés la mà aquell dia que em dessagnava”.
Les intervencions van compondre un retrat del cirurgià, de qui es van destacar la “determinació”, “passió i gran capacitat de treball”, el “vessant innovador”, la “addicció” pel Clínic i els pacients i com ha contribuït que es recone
Antonio de Lacy, pioner de la cirurgia mínimament invasiva i robòtica, deixa el Clínic
gui el Clínic entre els millors hospitals. Però també es va fer broma sobre la seva “impaciència” i com és, d’“insuportable”, de vegades, el seu nivell d’exigència.
Lacy ha sabut utilitzar la seva posició i la seva gran personalitat per captar mecenatge i suports de la indústria i l’empresariat a la sanitat pública i va remarcar el paper de mecenes com Pere Mir i Esther Koplowitz i d’empresaris presents com Manel Torreblanca, Javier Godó, la família Puig i Tatxo Benet, entre d’altres. A l’acte, dominat per les bates blanques, hi van assistir també els expresidents Artur Mas i Quim Torra, els exconsellers de salut Xavier Trias i Boi Ruiz i el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. ●