BLANCA ADELL I ANNA COMAS

Omukisa és un centre que acull nens del carrer a Uganda i un sinònim d’oportunitat; i això és el que han fet allà aquestes dues joves catalanes: donar al món una oportunitat per millorar

Conciliar reunions telemàtiques entre Uganda, Colòmbia i els Estats Units va ser una bogeria, però tots els problemes es van solucionar. Les nostres enginyeres insisteixen que només són una baula d’una cadena. La Universitat Politècnica de Madrid va becar el seu projecte amb 10.000 euros. Calien més diners, almenys 17.500: la invasió d’Ucraïna ha provocat sobrecostos. Familiars, amics, escoles i empreses els van ajudar.

Encara falten per recaptar uns 2.700 euros. Les aportacions es fan a través de la fundació Mi Grano de Arena. La col·lecta continua oberta a nom d’Omukisa. La Blanca i l’Anna van fer esmorzars benèfics a la universitat i van vendre bosses de tela per recaptar fons, que van canalitzar mitjançant Petits Detalls.

Aquesta associació sense ànim de lucre promou projectes de cooperació internacional a Uganda i col·labora amb AmigoSolidarios (escrit així), una oenagé basca amb el mateix objectiu i que va impulsar el naixement d’Omukisa amb l’entitat local PECA-Women & Children’s Foundation. La Blanca i l’Anna, que no han demanat res per a elles mateixes, només han pregat que s’esmenti i elogiï la “resta de baules de la cadena”.

“Nosaltres no hem fet res”, diuen. No, tampoc no van fer res als orfenats de Madagascar i el Perú. O als menjadors socials a què van consagrar les seves vacances. El seu projecte de TFG ja és gairebé una realitat, a falta d’instal·lar el tanc i els panells solars, i de les últimes tasques dels operaris locals (més elogis), que segueixen el seu disseny i instruccions. Per què ho han fet?

Contesten amb una frase que hi ha qui atribueix a Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”. Han rebut moltíssim més del que han donat. Els ha canviat la vida conèixer nens de famílies desestructurades, amb un passat terrible i que són un exemple de resiliència i felicitat.

“No som superheroïnes. Ens vam embarcar en una aventura que ens ha tret hores de descans però que ha valgut la pena. Aquesta és potser la conclusió que ens agradaria transmetre a altres joves: si nosaltres hem pogut, qualsevol pot. Podem i hem de millorar la vida de comunitats vulnerables per solidaritat i per gratitud”.

Gratitud? “Sí, gratitud per haver nascut en una família i una societat que ens ha donat les oportunitats que tanta falta fan en altres països”. El dia de la trucada va costar de parlar amb la Blanca i l’Anna. Eren en una escola que celebrava el dia del Nen Africà. Rialles i música. “Sents aquesta alegria? Doncs no és res en comparació amb el guirigall d’Omukisa quan vam trobar l’aqüífer i va sortir aquell raig d’aigua”. ●

“Hem de millorar la vida dels altres per solidaritat i gratitud; si nosaltres podem, qualsevol pot”