Dansa de la pau a Peralada Artistes de 20 països del Ballet de Munic sedueixen el públic del festival

El Festival de Peralada va ressorgia ahir, després de dos anys d’intensa pandèmia, amb renovats elements i més ambició internacional, si és que és possible. Artistes de vint països inauguraven amb el Ballet de Munic (Bayerisches Staatsballett) la 36a edició del certamen de la Costa Brava. Una cita estiuenca amb les arts escèniques que a l’actual context de guerra europea –i en vista de l’inesperat assassinat de l’ex primer ministre japonès Abe Shinzo– tornava ahir a la nit a la cultura la capacitat simbòlica d’apel·lar a la pau i a la concòrdia.

Quan arribava a l’Auditori del Parc, el públic s’asseia en una diàfana platea de fins a 1.400 localitats que duplicava l’aforament de l’última edició. Hi tindria lloc el primer dels dos Triple Bill amb què la companyia alemanya comença aquest cap de setmana el certamen empordanès. I eren dues excel·lents figures de l’actual escena dansística internacional qui oficiaven de parella solista: el cubà Osiel Gouneo, de gran tècnica i presència escènica, i la russa Sofia Ivanova-Skoblikova.

Procedents de dues escoles políticament afins però estilísticament allunyades, la parella protagonitzaria Capriccio per a piano i orquestra, de George Balanchine, una de les obres que formen part dels Robins que el coreògraf russoamericà va crear fa mig segle per al New York City Ballet: tango, claqué i jazz en combinació amb l’academicisme del ballet. La música, de Stravinski, sonava en un enregistrament de l’Orquestra Estatal de Baviera... Tot era al seu lloc.

En temps de distanciament polític i dissuasió, el doble programa que el director del Ballet de Baviera, el francès Laurent Hilaire, porta a Peralada (avui és el segon dia) suposa la perfecta suma de la cultura occidental i la russa. Ahir a la nit també es va celebrar aquest maridatge en una de les peces del malaguanyat i talentós Liam Scarlett, el coreògraf britànic que es va suïcidar l’any passat després de les acusacions de conducta sexual inapropiada al Royal Ballet de Londres.

With a chance of rain ( Amb possibilitats de pluja), la peça que Scarlett va crear per a l’American Ballet Theater el 2014, va brillar a l’escenari de Peralada com a exemple de nova creació que desborda lirisme. No en van sonar els preludis per a piano de Serguei Rakhmàninov. El públic va reaccionar també amb entusiasme a Bedroom Folk, de la vibrant israeliana Sharon Eyal. Una peça per la qual va apostar el Grec a la inauguració de fa una setmana i que aquí tancava el primer Triple Bill. Exballarina de la companyia Batsheva, aquesta veu de marcada personalitat destaca arrel del món per les compactes peces de grup que evoquen un batec gairebé electrònic.

Entre els vuit ballarins que van brindar aquesta proposta contemporània, cal destacar-ne el jove canadenc Shale Wagman, coreògraf amb futur a qui durant la funció d’avui es veurà tant a Affairs of the heart, del també britànic David Dawson, com protagonitzant amb la brasilera Carollina Bastos la segona funció de Capriccio.

I atenció també ahir a la nit a un membre del clan Acosta: Yo