La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cantant, actua a Jardins de Pedralbes
Agnes Obel
La cantant, pianista i compositora danesa Agnes Obel va publicar el 2020 el seu esplèndid àlbum Myopia (Deutsche Grammaphon), però la pandèmia va impedir que el pogués portar al directe. Ara ho està fent i avui el presentarà al Festival Jardins de Pedralbes (22 h), on mostrarà una somiadora i elegant combinació de pop de cambra, piano, veu, cordes i loops.
Pregunta de rigor: suposo que trobava a faltar el directe.
Aquesta vegada per partida doble. Vaig passar els dos últims anys tocant i gravant a l’estudi, que és una habitació força menuda, estant embarassada, i tenia unes ganes gairebé vitals de sentir aquesta musica en espais grans, treure’m aquella creació abstracta del cap i compartir-la amb la gent.
És a dir, ha estat component i gravant sense parar quan tot just havia publicat el nou àlbum i no el podia ensenyar.
Sí, una situació molt estranya per a mi. No ho havia viscut mai. Però alhora crec que és una oportunitat creativa, perquè em permet de tocar en directe la música anterior a l’àlbum Myopia i a més fer-ho amb un altre material, radicalment inèdit. La idea és tocar aquests últims temes en teatres i espais tancats, i l’àlbum en escenaris oberts.
Com ha pensat els concerts d’aquesta gira?
Tinc una nova banda, amb dos violoncel·listes i un percussionista clàssic que es desdobla en flauta i saxo, i escènicament hi haurà novetats, sobretot lluminoses i interactives, perquè el públic pugui veure què fem. I més que centrat en el meu últim àlbum, serà com una barreja dels quatre que he fet. I també amb la música que he escrit durant la pandèmia i que gira entorn de la biologia i la neurociència, coincidint amb l’embaràs.
Tornant a Myopia, com va néixer l’obra?
És una reflexió sobre mi mateixa, sobre com soc i com treballo, i això implicava parlar sobre el meu entorn, la meva família. Era una mirada crítica sobre mi mateixa, però també transmetia la meva visió del món i de la realitat que ens envolta.
Aquestes cançons es poden entendre com...
...com una paradoxa, és a dir, necessitem estar sols, per reflexionar i ser miop, i una vegada fet això som capaços de veure l’exterior. I hi ha altres temes que només giren entorn de mi.
Com es defineix?
Soc una persona molt optimista, però en la història de la meva família jo era propensa a la depressió; sempre hi penso, i més ara. Estic com en alerta de no tornar a aquest estadi. I d’alguna manera la meva música reflecteix aquesta situació.
Però també se sol dir que les seves cançons tenen efectes terapèutics.
Per mi fer música no és necessàriament terapèutic, sinó que és un exercici de profunda concentració. Però hi ha algun moment en què sí que pot ser terapèutica per a mi, perquè en aquest procés de creació el teu jo pot arribar a desaparèixer. És fascinant, i és una cosa que també pot passar en un concert i que de fet voldria que passés: desaparèixer i que només quedés la meva música.
La música és la millor forma d’expressió, més que no pas la paraula?
Sí, del tot. La música és un misteri, però ens uneix i ens pot unir molt més que no pas la paraula. Ja ho diu Oliver Sachs.
Què escolta a casa?
Moltes coses, però no fallen mai velles bandes sonores, com Ennio Morricone. ●