Nit anglosaxona al Cruïlla

Duran Duran va dominar la nit amb el seu nou disc ‘Future past’

Divendres, al Cruïlla, amb els cinc escenaris funcionant a ple rendiment, també hi va haver representació de l’escena nacional. Les primeres propostes van ser d’Elefantes i Delafé y Las Flores Azules, que van celebrar amb gran èxit el seu vintè aniversari. Després va ser el torn de Zahara, que va reblar el clau del seu exitós Puta amb un Berlin U5 (reputa), fet amb Alizzz. Tampoc no hi va faltar Rigoberta Bandini, que tot just acaba de publicar dos nous singles, A todos mis amantes i Así bailaba, el darrer amb Amaia, versió feminista d’una cançó de Miliki. Però la cantant de Perra i Ay mamá ha anunciat, de manera sorprenent, que després d’una gira a la tardor es retirarà. Un altre reclam va ser Joe Crepúsculo, que va venir a presentar-hi Trovador tecno, un títol que resumeix perfectament el seu desinhibit pop ballable.

El primer cap de cartell va ser el grup britànic Duran Duran, que arribava al festival durant la gira de presentació del nou disc, Future past. Liderats pel carismàtic cantant Simon Le Bon, aquestes icones de la música dels vuitanta celebren quatre dècades de carrera amb un repertori en què, a més d’estrenar temes com Invisible o Give it all up, ofereixen un repàs de la seva trajectòria, on no falta cap dels èxits més importants. Van començar amb The wild boys i van continuar amb Notorious, Pressure off, Hungry like the wolf, Ordinary world, Come undone, The reflex, la molt anyenca Careless memories o els celebrats bisos amb Save a prayer i Rio. No es van oblidar del celebèrrim A view to kill, que van escriure per a la banda sonora de la pel·lícula de James Bond Panorama per matar.

Al tancament d’aquesta edició encara no havia actuat l’altre gran cap de cartell, el nord-americà Jack White, que ja va participar en l’edició del 2018. L’excèntric cantant, guitarrista i productor de Detroit arribava a la gira de Fear of the Dawn i per al proper 22 de juliol està previst un nou disc, Entering heaven alive, més orientat al folk. A l’actual repertori hi sol incloure, a més dels temes propis, versions dels seus altres projectes, The Dead Weather, The Raconteurs i, sobretot, de The White Stripes, grup de què rescata el clàssic himne Seven nation army a tall de colofó.

Arribada la mitjanit, va ser el torn del postpunk d’Editors, l’insolent rap electrònic de Sleaford Mods, el synthpop ballable de Hot Chip, el rhythm & blues de Vintage Trouble i el techno de la marching band alemanya Meute. ●

Coreografia: Intèrprets:

Lloc i data:

Rigoberta Bandini estrena amb Amaia ‘Así bailaba’, versió feminista d’una cançó del paiasso Miliki

Barc lonMio Els britànics Duran Duran van ser el plat fort de la jornada