La Vanguardia (Català-1ª edició)
Despropòsits
Festival Mozart
Intèrprets: OBC i .ergei Dogadin (violí)
Director: Lionel Bringuier
Lloc i data: L’Auditori (7/VII/2022)
SS
Ho dèiem el 24 de desembre del 2020, en plena pandèmia, però gairebé res sembla haver canviat a la programació de l’OBC. “No crec que, pel que fa a la conformació de la sensibilitat, hi tingui res a veure ni l’edat ni el gènere; sí que és cert que s’incrementa i es matisa amb els anys i el coneixement, però no hi ha dubte que fantàstics músics han demostrat i demostren saber interpretar el llenguatge de Schubert, de Mendelssohn i de Beethoven, encara durant la joventut si han tingut bons mestres. Què passa amb aquests directors que ens arriben, molt prestigiats per agències i crítica (crítica?), convidats per bones orquestres i deixen tant a desitjar?”.
I ara, sota el lema Mort o Retorn, torna aquest senyor que no té ni idea de què és Mozart per dirigir en un Festival Mozart... El concert va començar amb Adagi i Fuga per a cordes en Do, KV 546 de Mozart, amb Bringuier entretingut a assenyalar les entrades (en una fuga mozartiana!) i mantenint un llenguatge pesant i maquinal. Però no només això, sinó sense corregir els desajustos en afinació i lectura de l’orquestra.
Em sembla bé que es distribueixin entrades –menys despeses en control i portes obertes– perquè molta gent gaudeixi d’escoltar una orquestra, però sisplau, abans indiqueu que no s’aplaudeix a les pauses.
El concert va continuar –a causa de la deserció de Nicola Benedetti, que ja havia fet un pobre paper fa poc a Barcelona– amb el violinista Sergei Dogadin, de qui no es dona informació, però que va ser una troballa per la puresa del seu so (escola russa, no mozartiana), però límpid, precís i amb mostres de virtuosisme paganinià. Tot això al Concert núm. 3 de Mozart.
I al final, la Quarta Simfonia de Beethoven. Sense exercici de tensions, sense controlar plans acústics; el començament, una antologia, fraseig quadriculat, el director assenyalant entrades i sense resposta dels músics a la mirada que amb tanta gesticulació inútil pertorba. Sisplau, una mica de respecte envers la música i el públic. ●