Vaixell escola ‘Cuauhtémoc’

“Quan navego pel Mediterrani, sento la natura més a prop”, em diu el capità René Cano. A hores d’ara el seu vaixell escola, airós veler de tres pals, deu estar creuant algun mar remot de l’altre extrem del globus. Vaig tenir el privilegi de passejar-hi per coberta l’hivern passat, els dies en què va atracar als molls de Barcelona. Tot un prodigi de tradició però amb l’última tecnologia incorporada. Sorprenen l’ordre i la pulcritud imperants allà on poses la mirada, del bauprès als escotins, de les eixàrcies als caps, de les vergues a les sobregonetes. Aquest gallard vaixell és per a Mèxic el mateix que el vaixell escola Juan Sebastián Elcano a Espanya: una obra d’art de vint-i-tres veles que parla de la inquietud humana per conèixer el món i d’un país amb una llarga tradició marinera i portuària.

Què és el més dur de la travessia?

La llunyania dels familiars i éssers estimats. Per pal·liar-ho, intentem que el vaixell sigui una llar de sabor familiar.

Una família de quants membres?

Som 450 persones les que formem aquesta tripulació.

Homes i dones?

A l’Armada mexicana no hi ha distincions, dona i home es formen per igual.

Què els uneix més a tots vostès?

L’exaltació de l’esperit mariner.

Això inclou un amor a cada port?

Això és un tòpic simpàtic. El primer és sempre l’obligació.

Com porta la seva dona les absències?

Amb complicitat. Des que ens vam conèixer va ser conscient de les absències que implicaria el meu servei en alta mar.

Ja deu haver solcat els set mars.

Així és, i durant anys com a cap de la sala de màquines. Un honor. I és un somni realitzat navegar ara en el Cuautéhmoc.

Quins valors l’inspiren a vostè, com a marí i capità de navili?

Honor. Deure. Lleialtat. Sacrifici.

Sona a rigor i severitat.

A rectitud. Són valors que serveixen igualment per caminar per la vida. Serveixen per a totes les situacions.

A quina edat va començar la seva formació?

Als 15 anys. Als 30 anys assoleixes la teva maduresa com a marí. És molt aconsellable per forjar futurs líders.

Quina ha estat la seva pitjor experiència a bord d’un vaixell?

La pèrdua d’un dels nostres cadets, sens dubte. Ens va fuetejar un huracà terrorífic, les ones escombraven violentament la coberta i van arrossegar al mar un cadet. Va ser del tot impossible rescatar-lo.

Terrible.

Estem molt pendents dels mapes de prediccions meteorològiques per corregir la derrota i defugir aquests perills. Però en aquella ocasió se’ns va llançar la borrasca a sobre i no vam poder fer-hi res.

Ho sento.

Em sento orgullós dels meus cadets, i m’alegro que facin servir dispositius mòbils i WhatsApp per pal·liar la solitud.

La meravella del mar és un altre consol.

Ho és per a mi, que m’encanta veure les mantes-ratlla, les balenes, els dofins...

I sirenes?

Em lligaria al pal.

I pirates?

N’hi ha al mar Roig i assalten vaixells tonyinaires. Si ens hi creuem, estem preparats per dissuadir-los.