La Vanguardia (Català-1ª edició)
Puig i el joc de la gallina
El vot delegat de l’exconseller mostra una unitat irreal de l’independentisme i deixa ferides
Sobre el paper hi va haver unitat. Els cinc membres independentistes de la Mesa del Parlament van signar dijous a la nit un acord perquè el vot delegat de l’exconseller Lluís Puig es pugui comptabilitzar malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) en va anul·lar la delegació fa unes setmanes.
Aquest fet va suposar anar més enllà del que s’ha anat aquests últims anys en la institució, ja que es va fer cas omís de l’Alt Tribunal i dels reiterats avisos dels serveis jurídics de la Cambra, que advertien que hi podria haver conseqüències penals per als polítics.
Aquesta unitat exhibida, tot i això, no es correspon amb l’estira-i-arronsa i el joc de la gallina –dos participants condueixen un vehicle en direccions oposades i el primer que es desvia perd– que han mantingut aquests dies ERC i Junts. Ni amb la discussió pujada de to que se sentia al final de la reunió de dijous a dins de la sala on hi havia els dos socis, que s’havien intercanviat acusacions de no voler arribar fins al final.
Dimarts al matí els membres de l’òrgan rector de la Cambra van rebre la notificació de la sentència sobre el vot de l’exconseller de Cultura, que responia a un recurs del PSC.
Aquesta carpeta va provocar que la reunió s’allargués fins a la tarda, quan es va decidir que es comptabilitzaria oralment el vot de Puig –diputat de Junts– en el ple, però que no figuraria en els sistemes electrònics. Tampoc no estava garantit que després aparegués a les actes i publicacions oficials. Sense això, que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, verbalitzés en cada votació que es tenia en compte la delegació de l’exconseller en la portaveu de JxCat, Mònica Sales, no tindria validesa jurídica. S’havia traçat un pla perquè el vot fos efectiu a “tots els efectes jurídics i polítics” i que els treballadors quedessin protegits. Però només s’havia assumit el compromís a mitges.
Amb el record del cas de Pau Juvillà encara present, la CUP i ERC van denunciar llavors que s’estava en una situació anàloga, en què es deia una cosa i en realitat en passava una altra, i que s’acataria la sentència del TC malgrat el simbolisme.
Amb aquest escenari va començar el ple dimecres al matí, i abans del migdia hi va haver un canvi substancial. Es va acordar que s’arribaria fins al final perquè el vot de Puig fos comptabilitzat. Però calia esperar fins dijous a la nit, a una reunió de la Mesa després del ple, en què cada vegada que es votava Borràs recordava que es tenia en compte l’exconseller, encara que no aparegués a les imatges que difon la institució ni al panell electrònic.
Era prou temps perquè assaltessin els dubtes als parlamentaris, a qui es va advertir en tot moment que malgrat que la seva intenció era protegir els funcionaris s’incorria en la possibilitat de cometre un delicte, la usurpació de funcions, amb penes que van entre un i tres anys de presó.
Aquest element s’afegeix a la possible desobediència.
Els dubtes estaven motivats per un fet que admet tothom: que el vot de Puig, més enllà d’uns dies o unes sessions, no es pot garantir i que serà impugnat. A més, hi podria haver requeriments a funcionaris i polítics que el bloquegin més endavant, una cosa semblant al que va passar la legislatura passada amb el debat de resolucions que contravenien el Constitucional.
Dijous, en l’entorn de Borràs van començar a subratllar que anirien fins al final i que no passaria com amb el cas de Juvillà, i a ERC es tenia la sensació que signar l’acord i la possibilitat de cometre delictes era un acte estèril. “Hi va haver inversió de papers”, assenyalen fonts consultades. “Al principi Borràs no volia, però la van empènyer a fer-ho i la van portar fins al límit. Més tard ERC, després de les advertències, va començar a expressar dubtes”, resumeixen aquestes fonts. Però tots van signar.
Davant la possibilitat que algú flaquegés, la CUP va elevar la pressió a JxCat i Esquerra dijous al migdia amb una carta a la militància en què revelava que la proposta inicial de Junts era simbòlica i que suposava acatar, com en el cas de Juvillà. I advertien que ells no acceptarien aquest escenari, que d’altres defensen que podia ser útil per fer una denúncia política sense conseqüències jurídiques.
Al final es va rubricar el pacte, però els dubtes expressats pels republicans durant la reunió es van convertir en foc creuat i una pluja de retrets, amb crits inclosos com a colofó. La CUP i Junts van reivindicar l’acció; ERC va guardar silenci.
“Aquesta situació es deu a la manca d’estratègia conjunta de l’independentisme i a una falta d’intenció darrere el que es fa”, apunten fonts de Junts. A ERC, en canvi, creuen que es deu a l’“afany de la presidenta de demostrar que va més enllà que el seu antecessor”. “Recorda un remake del 2017, però en aquest cas sembla una pel·lícula de sèrie B”, resumia un alt càrrec del Govern.
“Però és molt més irrellevant”, afegeixen fonts parlamentàries, que creuen que “el que ve després és difícil de gestionar”, amb recursos judicials i el que se’n derivi.
La Mesa del Parlament torna a estar a l’ull de l’huracà per tercera legislatura consecutiva. c