Dant és un malastruc

En un article a les pàgines del suplement Diners de diumenge passat, Jordi Gual, que és home savi, plantejava el dilema dels economistes: han de transmetre optimisme perquè les coses no vagin a pitjor? O dit d’una altra manera, l’economia es basa en part en expectatives, i si els experts transmeten pessimisme, no estaran deteriorant la confiança del ciutadà, desanimant la inversió i el consum, i abonant la recessió?

Poques vegades un article ha resultat tan oportú. El cel amenaça tempesta, però la gent prefereix comprar-se un bitllet d’avió abans que un paraigua. Els consumidors es neguen a acceptar les males notícies. I no accepten que els economistes, per prestigiosos que siguin, els diguin com Dant a l’infern: “Deixeu, els que aquí entreu, tota esperança”.

La gent sap que aquesta tardor serà calenta, però després de dos anys i mig de privacions per la pandèmia, tot i saber que una guerra a les portes d’Europa està posant contra les cordes el nostre model de benestar, no vol renunciar a viatjar més lluny o més a prop, com a metàfora de la fugida d’una realitat que no ens agrada però que tampoc no podem canviar. Els ciutadans han decidit que l’economia és com el futbol, un estat d’ànim. Això ho sap Joan Laporta, que, tenint el club en una situació límit, fins al punt de veure’s obligat a vendre patrimoni, es posa davant les càmeres i anuncia que ho guanyarem tot. Res de nou, ja ho deia Sèneca fa dos mil anys: “Cal treure importància a les coses i suportar-les amb ànim; és més humà riure’s de la vida que lamentar-la”.

Gual ha escrit que l’efecte de la confiança dels consumidors està sobrevalorat, que els economistes influeixen poc i que el que s’imposa són els fets. Al final, la pujada de tipus d’interès i la inflació marquen l’agenda. “No és prudent crear alarmisme, però tampoc no ho és no dir les coses pel seu nom”. Gual ens convida a ser optimistes però previnguts i ben informats. El mal és que, com deia Heròdot, la pitjor angoixa del món rau a tenir consciència de moltes coses però no poder controlar-ne cap. Sabent tot això, gaudim de les vacances, però no buidem el compte corrent. c

Els ciutadans han decidit que l’economia és un estat d’ànim com el futbol