Rebel·lió a la granja europea

Els ramaders holandesos protesten pel pla del Govern de clausurar explotacions agrícoles i reduir un 30% la xifra de caps de bestiar per retallar a la meitat les emissions d’òxid de nitrogen

La rebel·lió que des de fa anys s’ha gestat a les cuines i cooperatives de les idíl·liques granges que esquitxen el paisatge dels Països Baixos ha esclatat. Carreteres bloquejades, munts de palla cremades al costat de les autopistes, supermercats desproveïts, tones de fems escampades, policies que responen a trets a les protestes de tractoristes... “El que està passant aquí passarà d’aquí uns quants anys en altres països d’Europa i del món”, avisa Jos Ubels, president de Farmers Defence Force, una de les organitzacions que més ha mobilitzat el camp holandès. Ramaders d’Alemanya i Polònia s’hi van solidaritzar la setmana passada i van bloquejar carreteres.

Les estampes del caos s’han apoderat de l’actualitat política holandesa arran dels plans del Govern per a la meitat les emissions d’òxid de nitrogen el 2030. Les mesures previstes són molt més dràstiques que el que s’ha vist fins ara en altres països: reduir un 30% de la xifra total de caps de bestiar mitjançant incentius perquè els grangers venguin voluntàriament les seves explotacions o, si és necessari, mitjançant expropiacions.

“La transició és inevitable”, afirma el Govern, que veu tres opcions per als grangers: transformar-se i fer-se més sostenibles, mudar-se a un altre lloc o tancar el negoci. “No hi ha cap altra opció”, ha dit el primer ministre, Mark Rutte, cosa que ha desfermat les ires del sector. Els partits de la coalició de Govern han pactat dedicar 24.500 milions d’euros a comprar explotacions agrícoles.

“La nostra granja està afectada per una reducció d’un 70% dels caps de bestiar. Si he de renunciar a un 70% de les meves vaques, anem directes a la fallida. Quin sector pot aguantar renunciar a un 70% dels ingressos?”, planteja Stefan Mulder, fabricant de formatges. “Com a sector, tècnicament hem fet molt [per reduir la contaminació] i estem disposats a fer més coses. Però hi ha molts altres sectors que també hi haurien de participar”, diu al telèfon

Mulder. Fa dos anys va agafar el relleu als seus pares al capdavant de la granja, situada a Melissart, al sud de la Haia. Té 500 vaques i dos nens que li agradaria que seguissin la tradició.

Mundialment conegut com el petit país que alimenta el món per l’alta productivitat de les seves explotacions, el cost d’aquesta marca nacional és massa alt en termes mediambientals, segons el Govern. El seu pla mira de complir les sentències dictada pel Consell d’Estat el 2019, que va condemnar l’Estat per no fer prou per protegir els hàbitats naturals.

L’organització ecologista Greenpeace també creu que s’han d’exigir més retallades d’emissions a l’aeroport de Schipol o la indústria però el camp produeix un 62% del nitrat dipositat en zones protegides, subratlla la seva portaveu nacional sobre clima, Isabelle Willemsen. “Tot i que tots els sectors han de contribuir-hi, el percentatge més gran ha de venir del sector ramader”, diu. El president de Greenpeace, Andy Palmen, ho expressa en termes més crus: “Les tiretes es treuen de la ferida d’una estrebada. Cal prendre decisions doloroses perquè la societat pugui avançar. És hora que la patronal ramadera comenci a col·laborar”.

Agricultors de Polònia i Alemanya se solidaritzen amb la protesta holandesa i bloquegen carreteres

“Quin sector aguanta renunciar al 70% dels ingressos?”, diu un productor formatger que tem pel seu negoci

La sentència del 2019 va ser rebuda amb protestes i mobilitzacions que han arribat al clímax aquest estiu, amb la presentació de l’acord de Govern i quan s’acaba la pròrroga de dos anys que la Comissió Europea va concedir a la Haia per complir amb la directiva d’hàbitats, que obliga entre altres coses a protegir les aigües contaminades per nitrats.

Els fems que produeixen el bestiar contenen nitrogen i fòsfor, nutrients que en excés eleven l’acidesa de la terra i minen la biodiversitat, igual com l’amoníac de l’orina. Brussel·les va dir ahir que no prendrà cap decisió sobre la pròrroga fins al setembre i va confirmar que manté contactes amb el Govern holandès. Sota pressió, un informe del Ministeri de Finances –en mans del partit liberal progressista D-66– divulgat ahir suggereix que el camp potser ha de fer retallades inferiors a les previstes si es considera la contribució que faran altres sectors.

“És curiós que ara el D-66 faci una mica marxa enrere però el Govern no cedeix i vol imposar les retallades. La protesta anirà a més. Necessitem produir menjar i tenir preus normals”, insisteix Ubels, de Farmers Defence Force. “Al Canadà, Justin Trudeau també ha començat a dir que han de retallar els nitrats. És el Fòrum de Davos qui està impulsant tot això. Hi ha molts països que els estan seguint i estan deixant penjada la gent”, assegura.

El debat, coincideix Greenpeace, no és únic dels Països Baixos. “Som un país petit i, alhora, el productor de carn més gran d’Europa. És la legislació europea la que ens obliga a fer alguna cosa ara. Tenim la densitat de bestiar més gran per càpita, de manera que som els primers afectats. Però si altres països no van amb compte poden acabar tenint els mateixos problemes”. ●

Peter Dejong / AP Grangers (dos d’ells amb esclops) bloquejant un centre de distribució d’Aldi a Drachten, nord dels Països Baixos