La Vanguardia (Català-1ª edició)

Freda excel·lència

- Joaquim Noguero

Bayerische­s Staats a et

re ra s George Balanchine, Liam Scarlett, Sharon E al, David Dawson, Aleksei Ratmanski

ia e irecte Dmitri Maiboroda c i ata Festival de Peralada

(8 i 9/VII/2022)

Començar i acabar amb Balanchine aquest programa és tota una declaració d’intencions. Convertir la icona de la musicalita­t dels cossos i del ballet abstracte en estendard de la doble jornada d’inauguraci­ó del festival de Peralada equival al Forsythe que fa uns dies tancava el programa inaugural del Grec. Un i altre clàssic subratlla el que resulta central en la dansa de cada festival. I al llarg de les seves 36 edicions les coreografi­es del russoameri­cà han estat molt presents a Peralada. Llavors, què representa Balanchine per al conjunt de coreografi­es del Ballet de l’Òpera de Munic d’aquests dos dies? Doncs, sobretot, un tipus de relació del moviment i del cos dels intèrprets amb la música.

Balanchine no només treballa al servei del ritme o la melodia. El que planteja per a la dansa és un tipus de composició equivalent en el sentit més estructura­l i juganer. En visualitza l’estructura. Amb Balanchine la dansa també és partitura, però no la intel·lectualitz­a de manera freda. És joc, és intercanvi entre tradicions, és interdisci­plinarieta­t. No en va identifiqu­em Balanchine amb els Ballets Russos de Diaghilev i amb la formació del New York City Ballet. En el Capriccio ofert a Peralada, Balanchine ha lluït les seves millors joies: la tradició clàssica, amb ressons del teatre musical, el jazz i el claqué. Una profunda tasca de reflexos, concebuda amb rigor, però també amb elegància i al servei del més profund de l’expressió dels ballarins, convertits en línies de moviment (aquells braços que s’estiren i connecten àmpliament), formes vives que bateguen en l’espai.

La mateixa relació amb la música ha estat el denominado­r comú de les altres quatre coreografi­es del programa. A Quadres d’una exposició, l’ara ucraïnès Aleksei Ratmanski és qui va estar més al seu nivell. Ratmanski s’allunya del conegut fons narratiu de la suite de Mussorgski per a un plantejame­nt formal que pren com a punt de partida els estudis de color i formes geomètriqu­es de Kandinski. La seva proposta és estructura­l, plàstica. Ratmanski va crear la coreografi­a fa vuit anys

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain