Sánchez recorre al manual

El Pedro Sánchez que La Vanguardia va trobar al palau de la Moncloa el 24 de juny passat, quan ens va concedir la primera entrevista d’una llarga llista que faria després, era un dirigent que havia virat diversos graus cap a l’esquerra. Havien passat cinc dies des de la derrota del PSOE a Andalusia i el president del Govern espanyol se’ns apareixia amb un discurs reivindicatiu, alineat amb el poble i dur contra els poders fàctics. “A aquest Govern de coalició progressista se l’ataca molt perquè som un govern incòmode, ja que no oblidem per a qui governem, governem per a la classe mitjana treballadora i per als més vulnerables. Ens ataca una dreta econòmica amb les seves terminals polítiques i mediàtiques”, va declarar llavors.

Des d’aquell dia, Sánchez no ha abandonat aquest mantra i ahir el va desenvolupar amb més teatralitat en el debat sobre l’estat de la nació. Les mesures que va anunciar no deixaven cap mena de dubte. D’una banda, impostos a les entitats bancàries, a les grans empreses elèctriques, gasistes i petrolieres, i de l’altra, gratuïtat dels abonaments en el transport i beques per als estudiants. L’abecé de qualsevol govern progressista digne d’aquest nom.

Algú podria dir que en situacions desesperades a Sánchez se li inflama la vena esquerrana i es torna més vermella del normal, tal com va succeir l’octubre del 2016, quan va ser descavalcat del seu càrrec de secretari general del PSOE després que es va negar a facilitar la investidura de Mariano Rajoy. En una entrevista posterior de Jordi Évole al seu programa Salvados, l’audiència va descobrir un Sánchez resistent que criticava “poders econòmics” que havien influït en els mitjans per evitar que s’entengués amb Podem i que arribava a reconèixer que s’havia equivocat qualificant de populista la formació de Pablo Iglesias.

El seu discurs més radical li va servir per guanyar contra pronòstic les primàries del PSOE i després accedir a l’Executiu mitjançant una moció de censura. La cosa és clara: Sánchez s’ha tornat a posar la granota de feina. Si el 2016 va ser per recuperar el poder que li havien pres, ara és per mantenir-lo. I per a això res millor que fer un viratge a l’esquerra. És un manual que sempre li ha funcionat...

Si més no, fins ara.