Itàlia reobre el debat sobre donar la nacionalitat als fills de migrants

El Parlament es divideix sobre una llei per naturalitzar a través de l’escolarització

Hi ha més d’un milió de menors estrangers a Itàlia, que representen un 11,5% de la població resident al país per sota dels 18 anys. Són més de 870.000 els estudiants d’origen estranger a l’escola italiana, dos terços d’ells nascuts al territori. Estudien a Itàlia, van al metge a Itàlia, juguen amb italians. Però no gaudeixen dels mateixos drets que els seus companys.

Itàlia ha ressuscitat aquests dies un vell debat: com s’hauria de resoldre la situació del milió de nens fills de migrants que no tenen la ciutadania. El Parlament està debatent una proposta de llei per introduir el ius scholae, és a dir, el dret a la nacionalitat per als menors –tant els que han nascut al país com els que van arribar abans dels 12 anys– després de complir un cicle de cinc anys d’escolarització. Es tracta de l’última de les idees que ha arribat a la Cambra de Diputats després d’altres propostes que s’han discutit durant anys però que no han pogut prosperar per la fèrria oposició de la dreta.

Encara és vigent una llei de fa trenta anys basada en el ius sanguinis. Pot tenir dret a la ciutadania qui demostra que té sang italiana, i no pas qui viu o neix al país. Els nascuts a Itàlia de pares no italians poden demanar la nacionalitat si han viscut ininterrompudament a la península fins a la majoria d’edat. Només poden començar a tramitar els papers per obtenir-la una vegada complerts els 18 anys. En el cas que no hagin nascut a Itàlia, han de seguir el mateix procediment que els seus pares, és a dir, haver-hi viscut legalment durant almenys deu anys –i complir certs requisits–, o bé casar-se amb un italià. Hi ha algunes excepcions, com ara les de Ramy Shehata i Adam el Hamami, que amb 13 i 12 anys es van poder amagar el mòbil i avisar del segrest de l’autobús en què anaven amb els seus companys i de la intenció del conductor de calar-hi foc. Els van atorgar la nacionalitat pels seus mèrits.

Per Giuseppe Brescia, el diputat del Moviment 5 Estrelles (M5E) que ha impulsat el ius scholae, això és una “paradoxa absurda”. “És possible que hi hagi persones a l’altra punta del món que no han trepitjat mai Itàlia i descobreixen un parentiu llunyà que tenen més drets que no pas els nens que van a l’escola amb els nostres fills”, explica a aquest diari. “La societat ha canviat molt des del 1992 –insisteix–. Llavors es pretenia mantenir vincles amb els emigrants italians, i ara Itàlia és un país amb moltíssims immigrants amb fills que no poden, per exemple, accedir a concursos públics ni votar”.

Però, com va passar anteriorment, la qüestió ha despertat una guerra política, especialment entre l’M5E i el Partit Demòcrata (PD), que donen suport a la proposta, i partits ultradretans com la Lliga o Germans d’Itàlia, contraris a fer concessions als migrants. “És una bogeria, perquè donaria la nacionalitat a tots els delinqüents de les bandes, mentre que per als nens estrangers que van a l’escola els seus drets ja estan garantits”, ha criticat el líder de la Lliga, Matteo Salvini. El seu partit ha reaccionat presentant 1.500 esmenes al projecte de llei per bloquejar l’aprovació.

El 2015 l’esquerra ja va intentar llançar el ius soli (dret de sòl) per donar la ciutadania als nascuts a Itàlia de pares immigrants que tenien permís de residència. Tampoc no va triomfar cap altra proposta posterior, el ius culturae (dret de cultura), una norma molt semblant a l’scholae que no incloïa els nens que no han nascut a Itàlia. “És una llei molt equilibrada que reconeix un recorregut per a la integració i la feina dels mestres per crear comunitat”, defensa Brescia. ●

Ara continua vigent el ‘ius sanguinis’, que atorga la ciutadania als que tenen sang italiana

Stefania 'Alessandro / ett Ramy Shehata i Adam el Hamami amb carrabiners el març del 2019 a Milà després de l’acte heroic que els va valer la ciutadania