Llibertadors o esclavitzadors

ElYucatán de Narlaésun racó de l’imperi dels Àustries on una puta, un frare i un bastard, fill de puta espanyola i puter anglès, es busquen la vida sense cognoms sota un ordre imperial on tenir-ne ho era tot. En les seves aventures i desventures, que són la majoria, es mostra un món en el qual els valors cristians van substituint els de les cultures natives; perquè, malgrat la crueltat ben descrita d’alguns comanadors, les missions apliquen les reformes de la controvèrsia de Valladolid, on Francisco de Vitoria al segle XVI va alliberar de treballar els nens i les embarassades i Ginés Sepúlveda proclamava que no hi podia haver esclavitud perquè tots som fills de Déu. Després, les universitats, catedrals, biblioteques i hospitals espanyols van avançar econòmicament Hispanoamèrica fins ben entrat el segle XIX.

Què insinua?

Que avui a qualsevol carrer d’Hispanoamèrica et creues amb una majoria d’ètnia indígena que pot parlar amb orgull dels seus avantpassats; a Amèrica del Nord, els indis són una excepció confinada en reserves.

Potser la creu no va ser sempre fidel companya de l’espasa?

També els espanyols van patir els turments natius. Per exemple, el del tamanduá, ós formiguer, de llengua rasposa i afilada, al qual es convocava col·locant el dissortat conqueridor capturat de cúbit supí amb l’anus untat de pasta de formigues...

Glubs!

L’olor atreia la bèstia, que, intentant capturar les inexistents formigues, amb la llengua destrossava el presumpte formiguer amb les seves acerades grapes durant hores.

Tampoc no sembla gaire humanitari.

Altres espanyols van ser lligats a un tauló amb un forat a la zona genital i abandonats a la deriva en un riu amb piranyes amb un tall a l’escrot. El sacrifici humà era essencial en els cultes precolombins.

Hi va haver conqueridors sagnants.

Hi havia cafres, i tant, però la majoria anaven a treballar i guanyar-se la vida. I hi va haver africans, com el famós Estebanico, que va ser un conqueridor més amb Cortés. El comerç d’esclaus es va disparar sobretot amb la plantació de cotó al sud nord-americà.

Doncs està ben documentat el comerç de negrers espanyols i, després, catalans.

Majoritàriament, eren portuguesos. El sistema de comandes espanyol, amb els seus defectes, va fer comanadors també molts nadius i els nadius assignats eren treballadors, no esclaus.

No van morir a milers a les colònies?

Els francesos presumeixen de la seva legislació laboral pionera el 1860, quan l’espanyola és del 1512 en les lleis de Burgos, amb Francisco de Vitoria, que prohibeixen treballar a les embarassades i els nens i promulguen la igualtat d’indis i espanyols.