La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mala pràctica professional
Dissabte passat lamentava en aquesta secció el silenci de les associacions de periodistes sobre la campanya d’intoxicació que les clavegueres de l’Estat havien escampat en l’opinió pública gràcies a periodistes i mitjans còmplices. Avui toca admetre que, almenys a Catalunya, el Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació van sortir-hi al pas aquesta setmana i van denunciar aquestes pràctiques. Però potser paga la pena tornar a insistir en el penós paper que suscita la divulgació d’aquests àudios i com afecten la nostra deontologia professional.
El dret a la informació és sagrat, però la privacitat personal també ho hauria de ser. La revelació de dades que ajuden a entendre trames de corrupció o presumptes delictes, que la justícia després hauria d’investigar, mereix la divulgació als mitjans. De fet, per a això ens vam fer periodistes. Però una altra cosa ben diferent és que sota aquesta premissa s’esbombin converses privades que no tenen res a veure amb la investigació. Habitualment això passa quan es revelen dades de sumaris judicials i ara ha esdevingut una cosa habitual en els autoenregistraments que va dur a terme l’excomissari José Manuel Villarejo. Els mitjans hauríem de fer un examen de consciència i limitar-nos a donar a conèixer únicament el que és important. Tota la resta són tafaneries que vulneren l’esfera de privacitat de cada persona i que no aporten res. No tot s’hi val per aconseguir audiència.
Dit això, en relació amb la part que sí que és important i transcendent sorprèn el silenci general de la Fiscalia i altres àmbits judicials davant la divulgació d’aquestes informacions, fet que contrasta amb la celeritat amb què s’actua quan alguna institució catalana voreja la línia vermella constitucional. Els àudios revelats per Quico Sallès a El Món, en què Villarejo mateix comparteix amb un jutge com havien manipulat un mitjà per divulgar informació falsa sobre l’exalcalde Xavier Trias, haurien de servir perquè algú actués.
És a dir, perquè se m’entengui: al nostre gremi periodístic hi ha mala pràctica professional, però el món de la justícia no es queda enrere. Necessita un reset total.