La Vanguardia (Català-1ª edició)
El PNB posa l’intermitent
relació institucional amb la Generalitat es tornarà a escenificar aquest divendres amb la trobada amb Pere Aragonès.
Sánchez va defensar ahir reactivar “com més aviat millor” la taula de diàleg amb Catalunya, “per començar a avançar en resultats concrets i tangibles”. I malgrat que Míriam Nogueras va qüestionar les noves mesures i la seva voluntat real de negociació –“no urgeix una reforma fiscal: urgeix la independència de Catalunya per deixar de venir aquí a pidolar”, va avisar–, el cap de l’Executiu va instar Junts a “sortir del congelador” i afegir-se al fòrum de negociació entre governs amb “posicions molt més pragmàtiques, per poder resoldre aquest conflicte”.
La incertesa econòmica, assumeixen a la Moncloa, demana unitat. “El context requereix enfortir les majories parlamentàries”, reconeixen. Però asseguren que aquestes majories es tornaran a evidenciar avui en les votacions del Congrés i en el curs de la legislatura. Sánchez va reiterar el seu propòsit d’exhaurir la legislatura i presentar-se a les pròximes eleccions generals el desembre del 2023. “I aspiro a guanyar-les”, va desafiar, davant el canvi de cicle polític que impulsa Feijóo. Però el més important no és que el president mostrés determinació en aquesta qüestió, assenyalen al seu equip, sinó que l’abast de les mesures anunciades, i l’agenda legislativa compromesa –Sánchez va anunciar ahir que l’Executiu aprovarà l’avantprojecte de la nova llei de Secrets Oficials aquest juliol– “justifiquen exhaurir la legislatura”. “Hem fet molt, però queda molt per fer”, al·leguen.
A la Moncloa destaquen que el PP va ser “el gran absent” del debat, fins i tot físicament, ja que Feijóo no hi va assistir. “El president ha parlat dels problemes de la gent i ha aportat solucions, mentre que el PP s’ha aferrat a ETA. Agitar un problema inexistent ha estat un error de càlcul. No s’han pogut contrastar dos models programàtics o polítics, perquè el PP no ha fet cap proposta”, critiquen.
Davant una dreta que, a parer seu, “no sap interpretar el moment i viu ancorada en el passat amb la seva utilització partidista del terrorisme”, destaquen en canvi el “gest” d’EH Bildu, ja que Mertxe Aizpurua va admetre “el dany causat” pel terrorisme etarra. I Sánchez va replicar a l’estratègia del PP. “Tinc una mala notícia per dir al grup de la dreta: ETA ja no existeix”, va concloure. ●
L’euro per sota del dòlar per primera vegada en vint anys. La inflació als Estats Units cavalcant cap al 10%. El gas a 173 euros MWh al mercat europeu (índex holandès). L’electricitat a 147 euros MWh a Espanya, el preu més baix de tot Europa occidental, gràcies al topall del gas. El turisme al màxim. Rialles nervioses a les terrasses davant l’allau d’auguris catastròfics. Porco governo!
Una sensació de declivi compartida per la meitat de la població espanyola, amb especial intensitat entre els votants de la dreta, segons un sondeig donat a conèixer abans-d’ahir per Metroscopia. El bolquet de Villarejo. La fetor de claveguera. El mal rotllo del periodisme. Una deriva pessimista, amb gent que es diverteix augurant desgràcies. Gent que les desitja.
Amb aquest panorama, proclamar un vencedor del debat sobre l’estat de la nació pot ser artificiós. Pedro Sánchez ha guanyat en el debat, però no és segur que hagi guanyat el debat, entès aquest com un moment de gran conversa social sobre la situació política del país. Amb milions de persones desitjant desconnectar, el mes de juliol no és el millor moment. Aquests dies, la nació està emprovant-se el banyador o fent comptes per arribar a finals de mes.
Sánchez ha guanyat en la mesura que ha aconseguit sortir-ne viu. Ha tornat a demostrar capacitat de reacció en un moment difícil, la qual cosa no vol dir que el gir a l’esquerra mogui els corrents de fons, avui molt adversos al Govern.
Un Sánchez més pla o passiu hauria sortit mort de l’hemicicle, i hauria consolidat una forta expectativa de canvi de torn. Una vegada més, Sánchez ha resistit. Segurament haurà aconseguit arribar al setembre sense que s’agreugi l’actual bretxa entre el Partit Popular i el PSOE, que podria ser d’uns sis o set punts, segons estimacions professionals independents. (30-31% per al PP; 24% per al PSOE.)
Per intentar la remuntada durant els últims divuit mesos del seu mandat, el president podria començar el curs amb una segona remodelació del seu Govern, per donar pas a un gabinet de guerra amb gent més dura de pelar en alguns ministeris clau. La campanya d’hivern exigeix oficials més bregats. N’hi ha?
El Partit Popular no va tenir reflexos dimarts per canviar de discurs davant els anuncis fets per Sánchez des de la tribuna d’oradors. La portaveu Cuca Gamarra no estava en
Toni Batllori condicions d’improvisar un discurs diferent del que havien elaborat a Génova. (Un discurs ben escrit, tot sigui dit.) Molt pocs polítics espanyols són avui capaços d’un exercici oratori d’aquest tipus. Un discurs centrat en ETA va ser un error. Un error que no rebaixarà les expectatives del PP a les enquestes, però que ens ve a dir que el renascut Partit Alfa encara no està del tot a punt per guanyar de manera indiscutible les pròximes eleccions generals. Ahir mateix Alberto Núñez Feijóo va evitar pronunciar-se sobre els nous impostos a la banca i a les companyies elèctriques. Feijóo se submergeix en la ria d’Arousa quan intueix perills, en aquest cas, el risc de la impopularitat.
Per tot això cobra un especial significat el discurs pronunciat ahir per Aitor Esteban, portaveu del Partit Nacionalista Basc. No repetirem que Esteban és un dels millors diputats de la cambra. Hi ha consens sobre aquest punt. Per delegació de l’Euskadi Buru Batzar, Esteban va encendre ahir el llum intermitent dret, per indicar a Sánchez, mitjançant senyal lluminós, que el PNB ha decidit volar sol en el que resta de legislatura. Volar sol no significa que deixi caure al Govern; significa que està començant a estudiar altres possibilitats de futur.
Un PP reforçat i sense majoria absoluta podria arribar a governar, prèvia negociació de condicions, amb el suport dels nacionalistes bascos, Coalició Canària, algun grup regionalista i els convergents renascuts, que aniran a les pròximes generals en diverses llistes. Assistirem els pròxims mesos a una floració del gen convergent. El mapa polític català encara no està del tot assentat, com molt bé sap Gabriel Rufián, personatge a la recerca d’autor.
La tasca de Sánchez i dels seus aliats d’esquerra consisteix ara a evitar que s’engrandeixi més la bretxa entre pessimisme i confiança en una societat cansada de tanta adversitat sobrevinguda i espantada davant el futur. El tsarisme rus no ho posarà gens fàcil. ●
Més que guanyar, podríem dir que Sánchez aconsegueix sortir viu del debat
L’Euskadi Buru Batzar llança un senyal: està pensant en altres escenaris