La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bildu dona sepultura a ETA demanant perdó a les víctimes des de les Corts
El PNB envia un avís seriós a Sánchez però també al PP de Núñez Feijóo
El Congrés dels Diputats va viure ahir un inesperat moment històric: l’esquerra abertzale va donar sepultura històrica a ETA i la seva causa des de la tribuna del Congrés. No era la primera vegada, ni de bon tros, que EH Bildu feia públic el seu reconeixement a les víctimes d’ETA, però el gest de la portaveu Mertxe Aizpurua ahir va tenir la solemnitat i la gravetat de les ocasions històriques. Aizpurua reflexionava en un passatge de la seva intervenció sobre el compromís d’EH Bildu amb les estratègies progressistes per a tot l’Estat i sobre les contínues acusacions criminals que el grup rep –per persona interposada, a través de la impugnació de la dreta als pactes del Govern espanyol–, quan va decidir recordar el compromís de la formació abertzale amb la pacificació d’Euskadi. Llavors, va llegir un passatge de la declaració d’Aiete, del 18 d’octubre dirigit a les víctimes d’ETA: “Sentim el seu dolor, i des d’aquest sentiment sincer afirmem que no hauria d’haver passat mai, que a ningú pot satisfer que tot això passés ni que s’hagués prolongat tant en el temps. Desgraciadament, el passat no té remei, sabem que res del que diguem no pot desfer el mal causat, però estem convençuts que és possible almenys alleujar-lo des del respecte, la consideració i la memòria de totes les víctimes. Volem dir-los de cor –va prosseguir la portaveu– que sentim enormement el seu patiment i ens comprometem a mirar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats”. El to sever que va adoptar la portaveu en el seu discurs coincidia amb la gravetat de les paraules i, en un matí d’atenció dissipada, va provocar un silenci rigorós.
Sobre els anuncis de Sánchez, la portaveu d’EH Bildu, com la resta de socis progressistes, va celebrar la melodia de les mesures, però es va mostrar escèptica respecte a la determinació d’aquest gir. “Queda tot just un any de legislatura i esperem que sàpiga triar quin camí prendre, ha d’escollir per què vol ser recordat per la ciutadania quan torni a les urnes”.
També va ser greu el to del portaveu del PNB, Aitor Esteban, però en altres termes. En el seu discurs no va dir res substancialment nou, però en un debat en què els aliats del Govern central es van mostrar especialment amables amb Sánchez, les advertències del diputat jeltzale van sonar com una llum taronja parpellejant al tablier. “Senyor president, si tot va sobre rodes, si van aprovant-se els projectes, si tots cooperem..., per què tinc aquesta sensació d’incomoditat setmana rere setmanes, d’estar discutint amb vostès contínuament?”. El portaveu del PNB va posar peròs a algunes de les mesures anunciades per Sánchez, va parlar de competències, de compromisos incomplerts, de falta d’estratègia davant els reptes estructurals..., però l’anterior citació és la frase més rellevant sobre la posició del grup basc, un cop arribada la meitat de la legislatura. No ens doni per segurs, va semblar dir, si pretén tornar a governar el 2024. El tracte desdenyós de què es queixava Aitor Esteban desemboca en aquest dubte: “Com pensa arribar al govern i mantenir una majoria en una pròxima legislatura?”. Esteban va advertir a Sánchez que a l’estratègia de presentar-se com el mal menor li queda poca corda, però també va expressar la decepció del PNB amb el que s’ha vist fins al moment del PP de Núñez Feijóo –en què els conservadors bascos havien posat mesos enrere força esperances–: “Els missatges del PP no són gens encoratjadors i continuen instal·lats en la confrontació”. El bipartidisme n’hauria de prendre nota perquè no parlava qualsevol: és el partit que va decidir la sort final de Mariano Rajoy i va fer president Pedro Sánchez. ●
Esteban es queixa del menyspreu amb els aliats i pregunta a Sánchez amb qui pensa pactar el 2023