La Vanguardia (Català-1ª edició)
La CE demana renovar sense dilació el Poder Judicial
Brussel·les reclama independència per al ministeri fiscal
La situació d’interinitat en què viu instal·lat el Consell General del Poder Judicial des del desembre del 2018 és el focus de les preocupacions assenyalades per la Comissió Europea en el seu tercer informe anual sobre la situació de l’Estat de dret a Espanya. “Recomanem a Espanya procedir a renovar el Consell Judicial amb caràcter prioritari i posar en marxa, immediatament després, el procés per adaptar el nomenament dels jutges que l’integren tenint en compte els estàndards europeus”, assenyala el document publicat ahir.
Per primera vegada des que fa tres anys Brussel·les va començar a fiscalitzar la qualitat democràtica dels països de la Unió, l’informe inclou recomanacions sobre la manera de resoldre els problemes detectats. L’exercici és altament polèmic en alguns països, i per això aquesta vegada Brussel·les ha redoblat els contactes amb els representants de tots els sectors afectats i ha remès a les capitals els informes –no les recomanacions– perquè fessin una revisió factual.
Més enllà de les crítiques al bloqueig del Poder Judicial
–que, citant un informe del Tribunal Suprem, recorda que pot comportar que hi hagi un 14% menys de jutges en actiu dels que caldria, cosa que es pot traduir en mil sentències anuals menys–, el document assenyala avenços respecte a l’any passat en la qualitat del sistema judicial espanyol. Brussel·les esmenta les mesures per facilitar l’accés a la justícia a les persones amb discapacitat, la reforma del Codi Penal, la llei sobre el dret a una defensa justa o la digitalització de la justícia.
A banda d’insistir, per tercer any consecutiu, en la renovació “prioritària” del Poder Judicial, l’informe reclama a Espanya que “reforci” l’estatut del ministeri fiscal. En concret, demana de separar la durada dels mandats que té el Govern, “tenint en compte els estàndards europeus d’intendència i autonomia de les investigacions”, assenyala l’informe, que demana d’escurçar la durada de la instrucció dels casos perquè la lluita contra la corrupció sigui més efectiva.
L’executiu comunitari reconeix que Espanya aplica mesures per prevenir i combatre aquesta xacra i assenyala especialment el pla nacional actualment a debat. També assenyala com a avenços els esborranys legislatius que s’estan discutint per regular l’actuació dels lobbies i insisteix, tot i això, en la creació d’un registre públic de grups de pressió, que estava previst per a aquest any, i en l’adopció de mesures per facilitar l’accés dels ciutadans a la informació pública mitjançant la revisió de la llei de secrets oficials, una reforma en què ja treballa el Govern central.
Com en l’informe del 2021, Brussel·les també demana dotar de recursos el regulador audiovisual després dels problemes detectats durant la transposició de l’última directiva sobre el sector, i detecta problemes de transparència sobre la propietat dels mitjans. Finalment, el document també evoca l’espionatge a polítics amb programes com Pegasus, i insisteix en la necessitat que les autoritats apliquin “controls robustos” per assegurar el respecte dels drets fonamentals, però no fa recomanacions concretes. ●
L’Executiu comunitari evoca l’espionatge a polítics i demana “controls robustos” per garantir els drets