La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per què no s’ofereixen més places a les carreres amb més demanda?
La taxa d’abandonament i les sortides laborals dels graus, entre les causes
Un any més, l’oferta de places no s’ajusta a la demanda, i la nota d’admissió d’estudiants que voldrien fer certes carreres se situa per sota, de manera que no han entrat a les primeres opcions. Primer de tot, calma, perquè fins a l’octubre les assignacions fan variar la nota de tall, que baixa a mesura que alguns estudiants descarten l’opció. En aquest ball, hi poden entrar aspirants que ara ho veuen lluny.
Però és veritat que la pregunta és legítima. Si hi ha estudis amb molta demanda, com és el cas de Medicina, el doble grau de Física i Matemàtiques o el de Psicologia, per què no s’obren més places. Es posen quatre cadires més a l’aula i s’augmenta la capacitat de l’alumnat.
No és tan fàcil, ni tan automàtic. Ni tampoc seria “desitjable” fiar-ho tot a la demanda si no es tenen en compte altres factors. Cristina Gelpí, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, assenyala la capacitat de la universitat per impartir un títol de manera adequada i verificada, l’abandonament dels estudiants d’aquest títol i l’ajust amb l’oferta laboral.
Gelpí no creu que el desajust entre els que volen entrar en una carrera i les places que hi ha per a aquest títol sigui una qüestió general. Dels més de 500 graus que hi ha, la pressió se centra en títols que ofereixen molt poques places, com ara Física i Matemàtiques, 20 places a la UB i 20 més a la UAB. Dobles o triples graus determinats (Filosofia, Política i Economia, que s’imparteix entre tres universitats, dues de catalanes i una de madrilenya), en anglès o molt de moda (com Criminologia fa uns quants anys).
Cada carrera passa per una verificació dels seus estudis que avalua dades específiques per poder impartir una titulació determinada, com la capacitat de les aules de què disposa la universitat, el nombre de professors (en diferents categories), els laboratoris o tallers necessaris i les pràctiques confirmades en empreses, necessàries per titular en aquests estudis.
“Si volgués augmentar les places d’aquesta carrera, hauria de tornar a verificar l’estudi per l’agència de qualitat AQU”, explica Gelpí sobre el procediment. Aquesta agència, abans de confirmar, comprovaria també dos aspectes: la demanda laboral que hi ha i l’abandonament dels estudiants després d’escollir un grau i matricular-s’hi.
La variable de la demanda laboral té un component relatiu. Malgrat que és veritat que no hi hauria prou hospitals per cobrir la demanda de pràctiques i especialitats si es fes realitat el desig de tots els joves que volen ser metges, també ho és que hi ha llicenciats d’altres àmbits que acaben treballant en llocs de treball no vinculats a la seva especialització, fins i tot en feines que no requereixen títol universitari. De tota manera, l’administració busca no sobredimensionar.
En tot cas, la demanda laboral és un factor a tenir en compte, tant per ampliar com per oferir nous graus. El curs 2022-2023, per exemple, les universitats en conjunt posen 600 places d’Infermeria més respecte al curs anterior, atesa la falta d’infermeres al sistema de salut.
En total hi haurà unes 2.760 places, comptant-hi les privades. Tot i això, poden ser insuficients, ja que al juny van demanar aquest grau en primera opció més de 4.500 estudiants (cal tenir en compte que és una titulació molt demanada pels que han seguit un cicle d’FP i volen fer el salt a la universitat).
La segona qüestió que l’AQU