La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trias reobre la porta a la seva candidatura a l’alcaldia
L’exalcalde no descarta l’aventura de Barcelona, però abans demana a Junts que posi ordre al partit
Des que Elsa Artadi va anunciar al maig que es retirava de la política professional, la selecció del candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del 2023 s’ha convertit en un dels grans interrogants d’una precampanya que arrencarà amb força a finals d’estiu. I, una vegada més, i no és la primera, un nom reapareix amb força a les apostes. Es tracta de Xavier Trias, que ahir va deixar la porta oberta a assumir una responsabilitat que, en vista dels sondejos, no té precisament gaires garanties d’èxit.
“Presentar-se o no depèn de per fer què, i això exigeix posar en ordre Junts. Ara [aquest cap de setmana a l’Hospitalet de Llobregat] tenim un congrés. Que es posin en ordre. Jo marxo de vacances, i al setembre ens asseurem tranquil·lament i en parlarem”, va afirmar l’exalcalde convergent de Barcelona en una entrevista a RAC1.
Les paraules de Xavier Trias disten moltíssim de representar un no a la temptació del que va ser alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2015 d’intentar reconquerir la plaça que li va arrabassar Ada Colau. Aquest deixar-se estimar, el no però sí de Trias, arriba precisament en el moment en què es fan públics els àudios que confirmen l’existència d’una matussera maniobra de les clavegueres de l’Estat per destrossar la seva carrera política. L’exalcalde encara té clavada l’espina de l’efecte que les informacions sobre el seu fals compte bancari a Suïssa podrien haver tingut en la seva inesperada derrota del 2015 i, sobretot, l’ús que els comuns van fer d’aquelles mateixes publicacions per impulsar la campanya electoral d’Ada Colau.
“No us podeu imaginar la pressió que tinc. És al·lucinant. Vaig pel carrer i la gent m’atura, em criden de totes bandes, em diuen que m’he de presentar, que he d’ajudar”, va confessar ahir Xavier Trias a Jordi Basté.
Tot i això, l’anterior alcalde de Barcelona difícilment assumirà el repte d’afrontar la missió gairebé impossible de recuperar l’alcaldia per als nacionalistes si no es donen les condicions mínimes per aspirar a un bon resultat. Una: “S’ha de fer una candidatura de veritat, en què tothom estigui d’acord i el partit sigui fort”. Dues: “Han d’acceptar
“Me’n vaig de vacances, i al setembre ens asseurem tranquil·lament i parlarem”
“Vaig pel carrer i la gent m’atura, em criden de totes bandes, em diuen que m’he de presentar”
una manera de fer del Trias que no sempre és compatible amb els partits. No estic disposat a segons quines disputes i picabaralles”.
Un dels factors que podrien desaconsellar a Junts encomanar la seva sort a Xavier Trias en l’assalt a l’alcaldia de Barcelona és el de l’edat. Ell mateix (farà 76 anys a l’agost) va admetre a l’entrevista a RAC1 que l’edat ideal per ser alcalde d’una ciutat com Barcelona se situa a la franja que va entre els 40 i els 65 anys. “Una altra cosa –va matisar a continuació– és dir: ‘Tu tens un lideratge que necessitem’”. En aquest cas les excepcions també estan permeses, i el fet que el republicà Ernest Maragall, un dels principals preferits a destronar Ada Colau d’aquí deu mesos, tingui 79 anys, dona una mica més de marge a Xavier Trias.
El congrés que Junts per Catalunya celebrarà aquesta setmana hauria de servir, en paraules del mateix Trias, per “posar en ordre” una formació sotmesa a sacsejades constants des que va néixer. La incògnita de Barcelona no s’aclarirà abans de l’octubre. ●