Recerca: d’inquietuds a oportunitats

fessorat acreditat. L’any 2019 es va signar, per una aclaparadora majoria de degans i deganes, la “Declaració per un canvi en els criteris de l’Agència per a la Qualitat”, on s’alertava el següent: “Hi ha un desajust clar entre les polítiques de l’AQU i les característiques del medi universitari del qual ha de garantir la qualitat. Els requisits que l’AQU estableix per acreditar el professorat no són realistes ni adequats”. I la realitat ha demostrat que aquests requisits són inassolibles per àrees com infermeria, empresa o educació, cosa que ha provocat una manca recurrent de professorat estable als nostres centres universitaris en aquestes àrees, que també són claus per al país. Per tant, calien canvis urgents i sembla que la nova llei els introdueix.

Segona oportunitat: la docència. La nova llei proposa concedir a la docència el mateix pes que la recerca. Tots hem tingut professors excel·lents i d’altres de pèssims. De quin tipus els volem per als nostres fills i filles? Doncs els professors per accedir a una plaça pública estable també han d’acreditar que són bons docents, a més de bons investigadors. Fins ara això no sempre ha passat. Calen requisits mínims de docència i cal trobar un equilibri entre els requisits de docència i els de recerca. Fins ara només ha imperat la recerca.

Tercera oportunitat: la transferència de coneixement. La crisi financera del 2008, la crisi sanitària, la crisi climàtica i ara la guerra a Ucraïna han encadenat un seguit de crisis econòmiques que ens han conduït cap a una pèrdua de posició competitiva de l’economia catalana. Ara és indispensable reactivar l’economia, i una acció clau és posar en valor la recerca universitària, és a dir, posar el nostre coneixement universitari al servei de la societat, en tots els àmbits. La recerca no es pot quedar només sobre el paper, ha de ser aplicada, ha de fluir ràpidament a les empreses, a les institucions, a la ciutadania. I la nova llei d’Universitats sembla que hi posa les condicions, perquè urgeix que la transferència de coneixement tingui