La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les propostes catalanes copen els nous premis dels arquitectes espanyols
Uns habitatges socials a Cornellà aconsegueixen el premi d’Arquitectura Espanyola
Les candidatures catalanes van copar ahir a la nit una bona part dels nous premis Arquitectura del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, concedits en una gala al CaixaForum Madrid. Els guardons, creats per posar el focus a partir d’ara en una arquitectura al servei de la salut, el benestar i la seguretat de les persones i de la sostenibilitat del planeta, inclouen els tres grans premis que ja atorgava l’entitat –la Medalla d’Or a la trajectòria i els guardons d’Arquitectura Espanyola i Urbanisme Espanyol– i van recaure en referents com Carme Pinós –flamant premi Nacional d’Arquitectura– o Emilio Tuñón, però també en habitatge ecològic a Girona, habitatge social a Cornellà, una església a Gironella reconvertida en espai d’arts escèniques o un projecte d’agrociutat a Ivry-sur-Seine fet per l’estudi barceloní Archikubik.
Ja s’havia donat a conèixer prèviament a la cerimònia el gran guardó d’aquest any a la trajectòria, la Medalla d’Or de l’Arquitectura, concedida ex aequo a la barcelonina Carme Pinós i el bilbaí Carlos Puente, “dues maneres compromeses d’exercir la professió que reflecteixen la importància de l’arquitectura de qualitat”, i ahir es van anunciar els altres nou premis. El d’Arquitectura Espanyola va ser per als habitatges socials erigits a Cornellà per Peris+Toral Arquitectes, que, segons el jurat, “fan un esforç per possibilitar el sentit de comunitat dels usuaris” i redueixen un 55% l’empremta de diòxid de carboni respecte a un edifici equivalent convencional. El premi d’Urbanisme Espanyol va anar a parar a l’estudi barceloní Archikubik pel seu projecte Agrociudad Gagarine Truillot a França, “exemple paradigmàtic de regeneració urbana integral d’un barri d’habitatge obrer pròxim a París” que “dona suport a la introducció de l’economia circular i d’autèntics paisatges agrícoles al medi urbà”. A més a més, es va lliurar el nou premi a la Permanència, destinat a la vigència de projectes que compleixin 20 anys de la seva execució, a l’Aulari 3 de la Universitat d’Alacant, de Javier García-Solera.
També es van lliurar sis nous premis basats en els valors de les obres. El premi Sostenibilitat i Salut va recaure en el condicionament dels espais públics de l’Esplanada de l’Horitzó a Porticelo, Pontevedra, per María Fandiño Iglesias, que il·lustra “una nova manera de treballar amb el territori i el paisatge d’acord amb estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic”. El premi Nova Bauhaus als valors culturals i artístics va ser per al Museu d’Art Contemporani Helga de Alvear a Càceres, dissenyat per Emilio Tuñón. El premi Compromís als valors socials i ètics va ser per al Bloc 6x6 de Girona, de Ramon Bosch i Elisabet Capdeferro, construït en fusta contralaminada i que redueix la petjada de carboni al llarg del cicle de vida de l’edifici.
El premi Professió va ser per a l’Edifici UCI-Covid del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, de Patricio Martínez, Maximià
El premi d’Urbanisme Espanyol va recaure en l’agrociutat dissenyada per l’estudi barceloní Archikubik
Torruella i Luis Miguel Gotor, “molt bona mostra de la idoneïtat de l’arquitectura de donar resposta eficient a necessitats socials excepcionals a través d’una bona planificació i la innovació tecnològica”. El premi Hàbitat va recaure en la residència geriàtrica Son Caulelles, a Portol, a Mallorca, de Santiago Vives, Tomás Montis i Adrià Clapés, per “crear espais de convivència amb gran atenció a la qualitat ambiental”. Per fi, el premi Re a la rehabilitació, renovació i regeneració va recaure en l’Espai Santa Eulàlia de Gironella, de Carles Enrich, que ha transformat l’antiga església en centre cultural. ●